Geolocalització

Las ciudades de los 10.000 sensores inteligentes

anna — Wed, 28 Sep 2022 06:41:38 +0000

Les ciutats dels 10.000 sensors intel·ligents

lvilardell dc., 28/09/2022 - 11:31

Molt aviat ciutats de diferents mides integraran a la seva gestió diària les dades generades per sensors per a una millor presa de decisions.

Quan parlem de “smart cities”, molt sovint associem aquest concepte a ciutats grans i amb pressupostos elevats. Però això canviarà i, de fet, ja està canviant. Les ciutats mitjanes seran protagonistes de multitud de projectes en aquest àmbit: projectes petits, mitjans i també grans; una tendència imparable.

La majoria de ciutats volen convertir-se en una “smart city”, tenint en compte les seves circumstàncies específiques. Són plenament conscients dels beneficis que comporta per a la ciutat i la seva ciutadania. Estem davant una transformació transcendental. I el combustible d'aquest canvi serà el “petroli refinat” que sapiguem extreure de les dades de la ciutat, procedents de tres grans fonts:

bases de dades internes de l'ajuntament, com per exemple el padró municipal, el gestor d'expedients o la base de dades de seguretat ciutadana;
sensors municipals en temps real que, per exemple, monitoritzin la qualitat de l'aire, la contaminació acústica o la recollida de residus; i
“big data” de proveïdors externs, com per exemple sobre la mobilitat de persones a partir de les operadores de telecomunicacions, o el volum de trànsit de vehicles a partir dels fabricants de navegadors GPS.

Més sensors per a una millor gestió

La instal·lació de milers de sensors a les ciutats pot resultar inversemblant, però es tracta d'una tendència imparable en moltes poblacions. Per a fer-nos una idea més aproximada sobre quants sensors podrien ser necessaris, vegem algunes magnituds bàsiques dels actius d'una ciutat mitjana tipus d'uns 75.000 habitants:

100 edificis municipals;
1.500 contenidors de residus;
flota de 25 camions de neteja i residus, amb uns 100 operaris;
150 quadres elèctrics, que gestionen uns 10.000 fanals;
50 espais verds, amb uns centenars d'aspersors de reg.

Si completéssim aquest inventari tipus, ens llançaria ràpidament un total d'actius superior als 10.000, i cadascun d'aquests actius estaria sensoritzat i emetria dades.

Però això no és tot. Perquè aquí podríem agregar-li algunes magnituds que poden quintuplicar fàcilment aquesta estimació, com ara la recollida de residus porta a porta o els contadors de consum d'aigua.

La recollida porta a porta significa tenir de 2 a 3 baldes per domicili, cadascun amb un xip RFID identificatiu, amb la qual cosa arribem fàcilment a 25.000 baldes amb xip, fins i tot si la recollida porta a porta es limita a una part de la ciutat. I si cada habitatge té un contador de consum d'aigua potable, estarem parlant fàcilment d'uns 25.000 sensors més. Per tot això, en total, a la nostra ciutat mitjana tipus de 75.000 habitants, ens podríem moure entre 10.000 i 50.000 sensors en temps real.

Són factibles les ciutats intel·ligents?

Ja sabem que la majoria de ciutats desitgen com més aviat millor convertir-se en “Smart cities”. No obstant això, és viable econòmicament? i tècnicament? La resposta és sí, perquè la tecnologia sensòrica intel·ligent s'ha consolidat i estandarditzat en l'última dècada, tant per a ciutats com en la indústria (les anomenades indústries 4.0).

Vegem solament un exemple il·lustratiu: les xarxes LoraWan s'estan convertint de facto en un estàndard barat i eficient per a donar connectivitat a la sensòrica municipal, amb tan sols tres o quatre nodes municipals i sense cap cost mensual, ni cap pagament a operadores. En definitiva, aquests compleixen la funció de transportar les dades d'aquests milers de sensors municipals, inalàmbricament i de manera barata.

I econòmicament, és viable la sensorización massiva de les ciutats de grandària mitjana? La resposta és també afirmativa. En aquest cas, per una lògica de mercat molt simple: les empreses subcontractades necessiten ser altament competitives per a guanyar cada contracte de gestió municipal. Estem parlant de contractes per a mantenir l'enllumenat, per a gestionar el cicle de l'aigua, per a la recollida de residus i la neteja de carrers, etcètera. Inevitablement, això porta a les empreses a incloure tot el ventall de solucions Smart que desitgen les ciutats. Amb la qual cosa, en cada renovació d'aquests contractes municipals es produeix un petit salt cap endavant, i són una gran oportunitat de transformació intel·ligent.

Quan veurem ciutats mitjanes intel·ligents?

Aquesta transformació no serà immediata, però s'aconseguirà. Es tracta d'un canvi que arribarà per fascicles, per lliuraments, a mesura que les ciutats renovin els seus contractes de gestió amb les empreses subcontractades. Aquests són a mitjà i llarg termini (entre quatre i vuit anys, típicament), perquè les adjudicatàries necessiten terminis llargs per a poder recuperar les grans inversions implícites que comporten gairebé tots aquests contractes. Si la nostra ciutat tipus de 75.000 habitants té mitja dotzena d'aquests grans contractes municipals, a 4-8 anys, és fàcil que renovi un contracte cadascun o dos anys.

Sens dubte, la conclusió que més ens interessa retenir és que això ja està passant, que és una transformació inevitable i que arribarà a tota mena de ciutats mitjanes.

Big data per a ciutats mitjanes?

Vegem ara algunes magnituds quantitatives basades en els 10.000 sensors de la nostra ciutat tipus. Suposant que recullin una dada cada 15 minuts, tindrem 40.000 dades cada hora i uns 980.000 al dia. O cosa que és el mateix, prop d'un milió de dades al dia, 30 milions al mes i 365 milions de dades cada any.

La conclusió organitzativa és evident: per a poder treure profit a aquestes dades necessitem refinar-los, donar-los sentit i convertir-los en un coneixement útil per a les tècniques municipals, les mateixes que s'encarreguen de gestionar els serveis que anem a sensorizar. Necessitem centrar aquesta transformació en les seves necessitats, a aconseguir realment que la seva gestió sigui més productiva i còmoda. Centrar-nos en alliberar-les d'aquestes tasques repetitives, de poc valor, del seu dia a dia actual. I aconseguir que puguin dedicar més temps a tasques qualitatives de valor afegit.

Vegem-ho en un exemple pràctic, de màxima actualitat: l'eficiència energètica dels 100 edificis municipals de la nostra ciutat tipus, que estan localitzats per tot el seu territori, amb antiguitats i tipologies energètiques variades. La direcció municipal, les tècniques i la ciutadania, poden conèixer fàcilment la situació energètica de la ciutat? Quanta energia gasten aquests edificis? Quanta és l'energia total que estan consumint, de forma agregada, tots els edificis municipals de la ciutat? Quanta energia per persona consumeix un edifici? Quina és la seva petjada de carboni?

quests edificis consumeixen electricitat i gas natural, però sovint no és fàcil comprendre el consum de cadascun d'ells. Afortunadament, la nostra ciutat tipus disposa des de fa anys d'un SIE (Sistema d'Informació Energètica), que ha unificat aquesta informació, a partir de les factures en suport PDF de les distribuïdores/comercialitzadores i dels llistats amb diferents formats. Combinarem aquesta font d'informació amb els consums en temps real, i ho organitzarem de manera que qualsevol persona podrà visualitzar el consum energètic individualitzat de l'edifici, mitjançant KPI, indicadors i panells gràfics comunicatius.

Per a completar la fotografia, ens agradaria saber el potencial d'autoconsum de l'edifici. Això ho aconseguim simulant la generació en temps real de l'energia fotovoltaica, a partir del model 3D de la ciutat i els seus edificis, les plaques instal·lables, la insolació potencial atès el calendari i franja horària, calibrada amb dades de sensors en temps real.

El resultat? Satisfer una necessitat estratègica per a una gestió més intel·ligent dels edificis, transformat un grup de dades disperses en un coneixement útil, fàcil d'usar i comprendre. I el més important: totes les usuàries poden accedir a les dades de manera oberta, reutilitzar-los en altres explotacions i fins i tot realitzar prediccions basades en algorismes d'intel·ligència artificial del tipus Machine Learning.

Milions de dades, una plataforma

Per a acabar, per descomptat, ens falta el com, ens falta la tecnologia. Perquè per a aconseguir tot això necessitem una Plataforma Smart Cities basada en BigData per a rebre, ordenar, arxivar i recuperar d'una manera eficient aquesta allau de dades. Una plataforma capaç de processar en pocs segons bases de dades de desenes i centenars de milions de registres, per a obtenir simulacions que ajudaran a optimitzar l'eficiència energètica de la ciutat. I per aquí també tenim bones notícies, perquè des de Nexus Geographics hem creat RECITTY : una plataforma Smart Cities que aporta una visió privilegiada, perquè integra tot tipus de dades per a monitorar i analitzar la ciutat, mitjançant la informació clau.

És una solució ambiciosa i de primer nivell, inspirada en grans referents com València, i dissenyada amb molt de sentit comú, amb un preu raonable i dirigida a tota mena de ciutats mitjanes i grans.

Plataforma Recitty

Vivim un moment interessant, perquè en l'última dècada s'han produït avenços clau en aquest terreny, amb projectes innovadors en una vintena de ciutats espanyoles que han fet un enorme esforç i han ajudat moltíssim a divulgar els beneficis de les tecnologies Smart City. Aquestes han aportat un llegat de fites i bones pràctiques, èxits i fracassos, que facilitaran el camí per als pròxims avenços.

Aquest context és una oportunitat única i apassionant per a l'aparició de nous fabricadors d'aquestes plataformes, amb proposades originals i enfocaments diferenciats. Un moment en el qual les ciutats mitjanes seran protagonistes de múltiples projectes de transformació, en benefici de la ciutat i la ciutadania.

David Comas

CEO, Nexus Geographics

Setembre de 2022

Cercalia: La importància de les dades en la presa de decisions a la carretera i el sector logístic

lvilardell — Fri, 22 Jul 2022 11:08:30 +0000

Cercalia: La importància de les dades en la presa de decisions a la carretera i el sector logístic

lvilardell dv., 22/07/2022 - 13:08

A ningú se li escapa la importància que tenen les dades de trànsit en diferents aspectes de la gestió logística o de la mobilitat. Ja sigui per poder calcular amb precisió el temps de recorregut, per planificar la distribució de mercaderies a unes determinades franges horàries o per entendre els patrons habituals de circulació, les dades són fonamentals.

És per això que la plataforma Cercalia de Nexus incorpora dades de trànsit d’una empresa com TomTom amb una gran cobertura a escala mundial, tal com es mostra a l'imatge superior.

Aquestes dades però es distingeixen en dues categories: les dades en temps real i les històriques.

DADES DE TRÀNSIT EN TEMPS REAL

Es tracta d’informació actualitzada cada minut, en connexió amb el feed de dades de trànsit de Tomtom Dins d’aquesta categoria, la plataforma Cercalia incorpora dos tipus de dades:

Free Flow: aquesta informació representa l’estat del trànsit d’una forma visual i contínua per tota la xarxa viària.

Afectacions viàries:permeten tenir el detall de quins trams de via tenen alguna afectació en aquell moment, així com les conseqüències viàries que provoquen, com ara:

- Les congestions viàries, que són les més freqüents, i incorporen el detall del retard que suposa circular per aquest tram de via i sentit;

- Els talls de via, que impedeixen la circulació per aquest tram de via i sentit

- Les obres, que poden comportar o no retard en la circulació

- Els accidents: que normalment comporten grans retencions

- Les incidències meteorològiques, que poden representar o no un retard en la circulació

Totes les dades d’afectacions viàries s’incorporen als atributs del GRAFO de càlcul de rutes, de manera que permet a l’usuari seleccionar diferents alternatives per al seu desplaçament:

1. Escollir la ruta per les condicions de trànsit habitual, però obtenint el temps de retard que suposarà passar-hi tenint en compte l’estat del trànsit del moment.

2. Triar la ruta òptima en base a la situació viària del moment.

3. No tenir en compte l’estat del trànsit actual: en aquest cas, el routing evitarà els trams de via tallats al trànsit, amb l’opció definir que funcioni de forma “tova” (que hi acabi passant, si és l’única alternativa) o “dura” (que no hi passi en cap cas, retornant un error si no hi ha cap altra opció).

DADES HISTÒRIQUES DE TRÀNSIT

Les dades històriques de trànsit es poden explotar de diferents formes i, per aquest motiu, TomTom disposa d’un ventall de productes amb diverses funcionalitats:

Speed Profiles: Aquesta eina incorpora totes les dades històriques de trànsit dels darrers dos anys (s’actualitza amb cada versió), i mostra els temps de recorregut i velocitat de circulació per cada tram de via, amb valors mitjans per cada dia patró de la setmana i per cada franja de temps de 5 minuts.

Aquestes dades estan associades també al GRAFO viari de Cercalia i són les que ens permeten saber el recorregut òptim i els temps de circulació estimats per un dia en concret del calendari i una franja horària.

Traffic Density: Proporciona un càlcul del nombre de vehicles, que pot ser estàndard, dels darrers dos anys, o bé específic, d’uns dies concrets. Nexus enriqueix aquest producte, generant en darrer terme un valor de IMD (Intensitat Mitjana de Vehicles) extrapolat per cada tram viari.

Traffic Stats: Proporciona les estadístiques de trànsit (temps i velocitat de circulació) per cada tram de via que es vulgui analitzar, pel període de temps indicat, diferenciant, si cal, entre dies de la setmana i franges horàries (fins a un detall màxim de 15 minuts). Aquesta eina només és accessible a través del portal web de TomTom Move, o mitjançant una API amb les credencials pertinents.

Permet fer una anàlisi detallada d’una via concreta i del sentit de circulació (per un recorregut determinat), o bé d’una àrea geogràfica i unes categories de via concretes.

Els resultats d’aquesta eina, pensada per a l’anàlisi històric dels gestors viaris, es poden consultar visualment en el portal web i s’entreguen en format gràfic (Shape o KML) i tabular (Excel).

Matrius O/D:

Aquesta proporciona el percentatge de circulació entre diferents orígens i destinacions, amb la possibilitat d’aplicar, opcionalment, filtres per punts de pas. D’aquesta manera, per exemple, un cop establert un punt d’entrada (per exemple, una entrada a l’autopista), pot calcular quants dels vehicles que hi han entrat acaben sortint per les diferents sortides de l’autopista.

L’anàlisi es pot portar a terme tenint en compte un àmbit més gran, com per exemple calculant la circulació entre tots els codis postals d’una àrea metropolitana. També de forma detallada. Per exemple, només tenint en compte els accessos d’una via. Els resultats es poden consultar visualment en el portal web i s’entreguen en format gràfic (Shape o KML) i tabular (Excel). Aquesta eina només és accessible a través del portal web de TomTom Move, o a través d’una API amb les credencials pertinents.

EXEMPLES D’USOS FINALS DE DADES DE TRÀNSIT

1. Càlcul ETA

El temps estimat d’arribada és una dada bàsica en la logística, un sector en què les dades de trànsit històriques i en temps real aporten són informació valuosa per fer els càlculs i previsions amb precisió.

Els partners de Cercalia utilitzen aquestes funcions, per exemple, per saber si un camió està arribant a la seva destinació segons el temps planificat, o bé per a indicar als clients finals a quina hora el transportista entregarà el seu paquet.

2. Càlcul d’optimització de rutes

Cercalia incorpora diferents algoritmes d’optimització de rutes. Tots ells es basen en el càlcul de matrius de temps de desplaçament, enriquides amb dades històriques de trànsit. Aquestes dades permeten ajustar la previsió a l’estat del trànsit previst en funció del dia i l’hora.

3. Assignació de serveis d’acord amb la proximitat real

En molts sectors és necessari assignar serveis en funció del temps que trigarà cada vehicle a arribar a un punt en concret. Cercalia aporta aquesta funcionalitat a clients de diversos sectors, tant del sector de la logística, el transport de passatgers, l’assistència en carretera, el transport sanitari o la seguretat, entre d’altres.

4. Càlcul de cost de servei de taxi segons tarifa de preu tancat

En diferents àrees metropolitanes de l’estat espanyol, en el sector del taxi s’ha implementat un sistema de tarifa de preu tancat per tal de competir amb les VTC. D’aquesta manera, el client pot escollir demanar un servei amb tarifa estàndard (preu variable) o a preu tancat. Per tal d’oferir aquest servei, la plataforma Cercalia ofereix la base dels càlculs necessaris per establir la tarifa tancada: això inclou l’estimació de la ruta òptima tenint en compte l’estat del moment, així com la situació prevista pel dia i hora escollit per l’usuari.

5. Càlcul de la matriu O/D de les rondes d’una ciutat

Per als gestors viaris d’un gran municipi resulta de vital importància conèixer com es comporta el trànsit per les principals artèries de la ciutat per tal de poder analitzar les necessitats de la població i planificar les infraestructures requerides. Això inclou, per exemple, tenir informació sobre els punts d’accés i sortida del municipi, com ha fet Nexus per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona en el cas de les rondes de la ciutat.

6. Panells de temps de recorregut per a gestors viaris

Una de les dades que sovint trobem en panells informatius quan circulem per vies principals són els temps de recorregut fins a destinacions principals. Aquestes dades es calculen a partir de les dades de trànsit en temps real, que ens proporcionen les estimacions de circulació per cada tram de via i sentit. Aquestes dades de TomTom i Nexus, per exemple, les utilitza el Servei Català de Trànsit, en bifurcacions, per informar els usuaris de la via sobre el temps estimat per arribar a grans ciutats.

7. Volum de circulació per trams viaris

El volum de vehicles que circulen de mitjana per un tram de via concret no només té importància per als gestors viaris, sinó també per les empreses que volen ubicar determinats serveis o establiments. Aquestes dades els permeten la presa de decisions basada en mètriques com el volum mínim de trànsit rodat, la tipologia de xarxa viària o la distància a establiments de la competència. Nexus proporciona aquestes dades a través de la plataforma Cercalia, entre d’altres, a empreses del sector del màrqueting o portals immobiliaris.

Salva Carbó. Director de negoci

Article Smart Mobility Transports i infraestructures Geolocalització

Nexus Geographics i la Direcció General de Transports i Mobilitat inicien una prova pilot basada en BigData per millorar el servei d’autobusos interurbans

lvilardell — Thu, 14 Jul 2022 14:56:52 +0000

Nexus Geographics i la Direcció General de Transports i Mobilitat inicien una prova pilot basada en BigData per millorar el servei d’autobusos interurbans

lvilardell dj., 14/07/2022 - 16:56

Nexus Geographics, guanyadora de la novena edició del concurs d’innovació oberta, SmartCatalonia Challenge, ha iniciat una prova pilot amb la Direcció General de Transports i Mobilitat amb l’objectiu de millorar la qualitat del servei del transport públic per carretera. El pilot, emmarcat en la iniciativa Laboratori SmartCatalonia, finalitzarà el mes de novembre i comptarà amb la participació d’Autocars Gamón i l’ATM de Lleida.

Amb la solució ‘AquiBus’, es proposa un sistema per oferir informació en temps real, monitorar els autobusos i calcular indicadors de qualitat del servei, com ara la puntualitat o l’ocupació, a partir de l’anàlisi del BigData de posicions en temps real i la informació planificada que, l’empresa operadora, l’administració i el ciutadà reben a través d’una app.

La solució, per tant, no requereix instal·lació als autobusos ni d’inversió en maquinària addicional. Gràcies a la visualització en temps real de les dades de localització de cada vehicle, el sistema permet optimitzar la gestió del transport per carretera, facilitant la detecció de possibles incidències en el servei.

Una solució premiada

La solució tecnològica ‘AquiBus’ va rebre el primer premi de la novena edició de SmartCatalonia Challenge, el concurs d’innovació oberta promogut pel Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori, en el marc de l’estratègia SmartCatalonia. El concurs incentiva les pimes i startups tecnològiques a crear solucions que donin resposta als reptes que plantegen municipis i entitats del país. En aquesta edició, la Direcció General de Transports i Mobilitat proposava cinc reptes per optimitzar el transport públic per carretera, susceptibles de ser resolts amb una proposta innovadora. ‘AquiBus’ va rebre el primer premi, valorat en 15.000 euros i l’oportunitat de dur a terme una prova pilot amb la Direcció General de Transports i Mobilitat.

Nota de premsa

Smart Mobility Transports i infraestructures Premis APP's Geolocalització

Nexus Geographics participarà a la IV edició del Congrés Tech4Fleet

lvilardell — Tue, 14 Jun 2022 13:51:30 +0000

Nexus Geographics participarà a la IV edició del Congrés Tech4Fleet

lvilardell dt., 14/06/2022 - 15:51

Nexus Geographics participarà a la quarta edició del Congrés Internacional de Tecnologies per a la Gestió de Flotes, Transport i Mobilitat TEch4Fleet que es celebrarà a Madrid els pròxims 21 i 22 de juny.

El director de negoci Salva Carbó hi participarà com a ponent el dia 21 de juny explicant les solucions que ofereix la plataforma Cercalia dins del sector de la gestió de flotes “Cercalia.com – Plataforma de Servicios de geolocalización. Soluciones para el sector de Fleet Management.”

Tech4Fleet és un congrés anual que pretén apropar la tecnologia a les empreses i que està especialment orientat a la implementació d’eines tecnològiques en la gestió de flotes, la telemàtica i la gestió de recursos mòbils. En aquesta edició hi participaran més de 40 empreses i 300 professionals que mostraran les seves propostes i solucions.

Transports i infraestructures Congressos i conferències Geolocalització

Els mapes ens menteixen?

lvilardell — Wed, 25 May 2022 14:27:52 +0000

Els mapes ens menteixen?

lvilardell dc., 25/05/2022 - 16:27

Dies enrere em va arribar un dubte d’uns companys, treballadors de l’administració pública. Es preguntaven com podia ser que la mida del perímetre d’una parcel·la fos notablement diferent en funció de qui els hi feia arribar la informació, si un o altre veí de la pròpia parcel·la.

Després de revisar les dades, vam comprovar que “l’error” provenia de que cadascú havia fet la seva pròpia mesura sobre un ortofotomapa. De fet, s’havien fet les mesures sobre la mateixa imatge per satèl·lit però a escalas diferents.

Això em va fer recordar una assignatura de la Llicenciatura en Geografia en la que ens van introduir a la paradoxa de costes.Aquest concepte va molt lligat al què es coneix com l'escala d'un mapa, la qual explica que la longitud de la línia de costa (d’un municipi, p.e.) depèn del mètode emprat a l’hora de mesurar-la.

Si d’una banda fem servir un traçat que incorpori molts nodes i ressegueixi fidelment les entrades i sortides de la orografia litoral, ens sortirà una longitud molt més gran que si, en canvi, simplifiquem molt el contorn marítim i resseguim un traçat més esquemàtic. En el primer cas, estem treballant amb una escala molt gran, o el què és el mateix, amb un denominador petit (1:1000, 1:500, 1:100...). En el cas del dibuix més esquemàtic, normalment estarem emprant un mapa fet sobre una escala petita (1:25000, 1:100000...).

Font: Wikipedia Britain-fractal-coastline-200km.png

Vol dir això que sempre cal treballar amb escales molt grans per dibuixar i tenir mesures més precises de la realitat?

No, no sempre. Cal tenir en compte que els mapes no són una fotografia exacta de la realitat, sinó que són una representació que ens ajuda a entendre millor el territori que ens envolta. El que convé és que s’adaptin adequadament a allò que volem explicar.

No té sentit, i és impossible, fer un mapa del món a una escala que ens permeti veure a simple vista totes les illes del mar Egeu. De la mateixa manera, és inútil fer una carta nàutica de Formentera a una escala on no apareguin totes les formacions rocoses emergents, per petites que siguin, ja que posarien en risc les embarcacions que naveguen per aquelles aigües

És responsabilitat de cadascú doncs fer servir el mapa més apropiat en cada situació. Triar una bona escala, escollir bé els colors per a representar les dades, posar un bon títol explicatiu... Sovint s’ha parlat de que els mapes “menteixen”, però és més just preguntar-nos si el mapa està ben fet. Si no s’han escollit bé els elements que el formen, el mapa no en té cap culpa!

Àlex Margelí

Analista GIS

Consulta les solucions que Nexus Geographics ofereix a Ajuntaments i Administració Pública

Article Geolocalització

El Prat de Llobregat estrena un mapa energètic interactiu basat en la plataforma Recitty

lvilardell — Mon, 16 May 2022 07:08:14 +0000

El Prat de Llobregat estrena un mapa energètic interactiu basat en la plataforma Recitty

lvilardell dl., 16/05/2022 - 09:08

El consum energètic és una de les gran preocupacions a les nostres llars. L’augment de preus de l’energia i els efectes en el canvi climàtic posen de manifest la importància del seu estalvi i de prendre accions en termes d’eficiència energètica.

En aquest context, l’Ajuntament del Prat de Llobregat ha estrenat un mapa energètic interactiu desenvolupat amb Recitty, la plataforma smart cities per a tot tipus de ciutats. Permet a la ciutadania consultar el consum d’electricitat i gas dels edificis de la ciutat, així com altra informació com per exemple l’any de construcció o la superfície del solar.

El coneixement de l’estat del consum energètic de l’actual parc d’habitatges permet detectar quines finques poden necessitar una rehabilitació energètica, de manera que les comunitats veïnals que consideren que poden millorar l’eficiència energètica tenen la possibilitat de rebre assessorament gratuït a la Casa de l’Energia, un espai ofert per l’ajuntament.

Consulta les opcions que ofereix Recitty , la plataforma de smart city, amb l’objectiu d’aconseguir una ciutat més sostenible, més eficient i amb millor qualitat de vida.

Solucions GIS per Ajuntaments Ajuntaments Geolocalització

SOS Sáhara: una herramienta para evidenciar y monitorizar la ocupación del Sáhara Occidental

lvilardell — Tue, 26 Apr 2022 08:24:34 +0000

SOS Sàhara: una eina per evidenciar i monitorar l’ocupació del Sàhara Occidental

lvilardell dt., 26/04/2022 - 11:41

L’Associació Catalana d’Amics del Poble Saharauí i Nexus Geographics desenvolupen un projecte que posa llum a la situació que viu el Sàhara Occidental i exposa les arrels d’aquest conflicte sovint oblidat.

No hi ha mapes definitius. Encara que les fronteres dels països dels mapes que consultem habitualment estan clarament delimitades, existeixen nombroses discrepàncies geopolítiques, i els límits dels països canvien per l’acció humana. Poques vegades un territori desapareix després d'una catàstrofe natural; en general són els conflictes, les guerres, els tractats i els acords, no sempre amb la participació directa de la ciutadania, els que dibuixen, aquí i allà, els contorns canviants dels estats que configuren la comunitat internacional.

Després de segles sota l'hegemonia de grans imperis, accions colonitzadores, guerres mundials, regionals i civils, processos d'emancipació i naixement d’estats, la globalització, estretament lligada a la revolució tecnològica, semblava haver difuminat els contorns més o menys històrics i convertit el món en un espai caracteritzat per la immediatesa en els fluxos comercials i financers. Un món obert a la lliure circulació de béns i serveis, d’informació, esport i cultura, entre d’altres, que feia saltar pels aires les barreres nacionals sota l'etiqueta de “sense fronteres”. Però les societats, tan comunicades en múltiples aspectes, segueixen presentant fragmentacions físiques, culturals i simbòliques. Les fronteres, amb les seves modificacions constants, segueixen configurant els límits dels respectius estats, vells i nous, en molts casos situant-se com a epicentre de conflictes territorials.

No creiem que la majoria d’aquestes hostilitats o conflictes siguin preocupants o tinguin alguna probabilitat que esdevinguin una confrontació. Molts provenen de reivindicacions històriques que es tenen sobre algun territori concret, habitualment basats en arguments febles i que, per tant, no desemboquen en una reclamació amb gaire legitimitat. També són freqüents les discrepàncies derivades de fronteres mal delimitades: tot i que en un mapa pugui semblar clar per on passa una línia, el cert és que sobre el terreny això és molt més difícil de comprovar. Tant en zones amb excés d'elements i accidents geogràfics (zones muntanyoses o selvàtiques), com en les que no en tenen (deserts, per exemple) es fa complicat distingir on comença un país i on acaba l'altre. Però sigui com sigui, no podem deixar passar que efectivament al món i en l’actualitat, existeixen conflictes territorials i geopolítics on realment s’hi viu una confrontació i un risc. El cas de la guerra d’Ucraïna o de l’ocupació del Sàhara Occidental són només alguns exemples d’actualitat d’aquestes tensions territorials.

El Sàhara Occidental, en concret, és un territori del nord-oest d'Àfrica que es troba situat a l’extrem occidental del desert. Un territori que limita al nord amb el Marroc, al nord-est amb Algèria, a l'est i al sud amb Mauritània i a l'oest amb l'oceà Atlàntic. Qualificat com a estat no-autònom per les Nacions Unides, es troba ocupat i administrat en la seva pràctica totalitat pel Regne del Marroc, que prova d'homogeneïtzar-lo administrativament a les regions originades en aquest estat després de la seva independència.

La seva extensió és de 266.000 km2 i la seva població és d'uns centenars de milers de persones (és un dels territoris menys poblats d'Àfrica i del món). El Sàhara Occidental està dividit per un gran bloc de sorra i pols enmig del desert construït durant anys pel Marroc, que explota les riqueses del territori. Considerat el segon mur més gran del món, divideix el territori en dos i separa milers de sahrauís de la seva terra i la seva família. La seva construcció actualment afecta sobretot a les comunitats nòmades i ramaderes i contribueix a l’ocupació il·legal.

Els voltants del mur estan sembrats per un gran entramat de mines antipersona que, després dels acords de pau de 1991, encara segueixen actives, convertint el Sàhara Occidental en un dels deu països més minats del món.

Més enllà del conflicte territorial, i de la voluntat d’extermini cultural que denuncien les associacions i els activistes sahrauís, hi ha un element que se situa al centre del debat: els interessos econòmics sobre el Sàhara Occidental. És per això que la Federació ACAPS - Associació Catalana d'Amics del Poble Saharauí -, en el marc del projecte SOS SÀHARA, ha posat en marxa el portal web sossahara.org amb l’objectiu d’evidenciar i monitorar la sistemàtica vulneració de drets humans als territoris ocupats del Sàhara Occidental i l’espoli dels seus recursos naturals. Un projecte de denúncia de la situació d’aquest territori que recull la base de dades de les empreses energètiques, de pesca, extractives o turístiques que hi operen, implicades en l’espoli de recursos. També inclou un mapa que mostra casos de vulneracions de drets humans contra activistes, defensores dels drets humans i civils saharauís.

Els mapes, en essència, esdevenen la base de molts relats i històries i, en aquest cas, gràcies a la tecnologia que ofereix Arcgis Story Maps (ESRI) s’han combinat mapes amb text narratiu, imatges i contingut multimèdia, i s’ha aprofitat la potència del GIS per explicar i denunciar el conflicte al Sàhara Occidental, creant una narrativa interactiva fàcil de comprendre, publicar i compartir.

En conclusió, queda clar que les fronteres polítiques tenen un caràcter subjectiu i canvien amb el temps; es tracen tenint en compte els interessos de les grans potències, les rivalitats polítiques i els desafiaments geoestratègics. Interessos de tota mena que tracen les cartografies d'avui, vigents o qüestionades, i ens que ajuden a entendre i a calibrar la consistència dels límits en aquelles zones més sensibles de la nostra geografia.

Clara Guixà

Article Geolocalització

Sabies que… les mides dels països no es mostren de manera proporcionada als mapes?

lvilardell — Thu, 10 Mar 2022 14:15:09 +0000

Sabies que… les mides dels països no es mostren de manera proporcionada als mapes?

lvilardell dj., 10/03/2022 - 15:15

La Mercator és una de les projeccions cartogràfiques més conegudes i usades a nivell mundial. Va ser ideada per Gerardus Mercator l’any 1569 amb el propòsit de elaborar mapes de la superfície terrestre.

Es tracta d’un tipus de projecció cilíndrica tangent a l’equador, que va ser molt utilitzada per l’elaboració de cartes nàutiques. Aquesta projecció deforma les distàncies entre meridians en línies paral·leles, augmentant cada vegada més el seu ample real a mesura que ens acostem als pols. L’exemple més clar és el de Groenlàndia. Si comparem aquest territori amb Àfrica, tot i que el continent és 14 vegades més gran que l’illa, la projecció Mercator distorsiona el mapa de tal forma que sembla que tinguin una mida similar.

Si vols veure els canvis sobre el mapa de manera interactiva, visita la pàgina The True Size.

A més, aquesta projecció tampoc respecta les formes reals entre els paral·lels, ampliant-los en llargada a mesura que ens acostem als pols. Tot això fa que les zones polars quedin més distorsionades i sobredimensionades que la resta.

Així canviaria el mapamundi que coneixem quan els països s’ajusten a la seva mida real:

Canadà, Estats Units i sobretot Rússia es redueixen considerablement; com també ho fan, tot i que en menys mesura, països com la Xina, Argentina o Austràlia. A Europa les desviacions es visualitzen amb claredat als països nòrdics i en latituds properes al continent asiàtic, mentre que el continent africà pràcticament no pateix variació.

Tenint en compte les mides reals d’aquest mapa, si intentéssim unir tots els països, ens trobaríem que, en alguns casos com el de Rússia, no podríem unir totes les seves fronteres amb els països veïns.

Mercator, com qualsevol dels més de 400 tipus de projeccions que existeixen, genera distorsions. No existeix la manera de traslladar un mapa esfèric a un pla sense generar-ne i cada sistema té usos diferents, amb els respectius avantatges i inconvenients. Cada projecció preserva unes característiques i en distorsiona unes altres. En aquest cas, Mercator va preferir un sistema que facilités la navegació, ja que manté els angles i la forma dels països, i permet traçar línies rectes. En canvi, infrarepresenta els territoris més propers a l’equador.

Descobreix i compara desenes de projeccions a map-projections.net. Copyright: Tobias Jung CC BY-SA 4.0

Amb els anys i a causa d’aquestes deformacions, la projecció Mercator ha perdut adeptes, com és el cas de Google Maps que, en la seva versió web, va abandonar l’ús de Mercator per una projecció esfèrica.

Vols saber-ne més? Aquest vídeo t’ajudarà a entendre per què és impossible representar acuradament una esfera sobre un pla i els esforços que han fet matemàtics i cartògrafs per oferir respostes a aquesta problemàtica.

Article Geolocalització

La plataforma Cercalia estrena nous mapes

Eliana Rubies — Tue, 22 Feb 2022 12:29:41 +0000

La plataforma Cercalia estrena nous mapes

Eliana Rubies dt., 22/02/2022 - 13:29

Cercalia segueix incorporant funcionalitats i millores per optimitzar i facilitar l’experiència de l’usuari.

Per aquest motiu, la darrera versió inclou:

L’actualització del fons de mapa de tot el món.
Un nou disseny de mapa, més actualitzat i modern, i de lectura més fàcil.
La unificació de l’estil, de manera que els mapes retornats a tots els canals tenen la mateixa font d’informació original i el mateix disseny. Aquest canvi s’ha aplicat a:
- Els mapes vectorials utilitzats en l’API GL;
- els mapes raster utilitzats en l’API v5;
- i els mapes estàtics, generats sota petició de forma personalitzada.
L’enriquiment de la informació que conté el mapa, incloent un major detall de la capa de poblacions, de la capa de punts d’interès de referència i d’usos del sòl. També incorpora codis de carretera amb caixes personalitzades per país, així com vies ciclistes. L’actualització també millora la claredat de les etiquetes.
La cobertura a països asiàtics -fins ara no inclosos en la plataforma-, com és el cas de la Xina, el Japó i Corea del Sud.

A part d’aquestes millores, s’ha procedit a actualitzar tot el sistema de generació de mapes raster x caché sota demanda i mapes estàtics. Amb aquesta millora, s’incrementa notablement la velocitat de generació de mapes, augmentant així l’eficiència de la plataforma.

En quant a l’API GL, s’han portat a terme dues millores importants:

L’optimització dels tiles de cartografia vectorial, amb l’objectiu de reduïr la mida de la descàrrega i agilitzar la velocitat de visualització;
i la incorporació de la capa d’estat del trànsit, en format vectorial, i enriquida amb les dades d’incidències de TomTom.

Exemples del nou fons de mapa:

Salva Carbó

Director de negoci

Geolocalització

Paper o digital?

Eliana Rubies — Thu, 27 Jan 2022 07:55:45 +0000

Paper o digital?

Eliana Rubies dj., 27/01/2022 - 08:55

Fa uns dies, de visita a casa d’uns amics a qui feia temps que no vèiem, vam estar parlant de mapes. L’Alfons, exbomber de la Generalitat de Catalunya al Grup d’Actuacions Especials de Muntanya (GRAE) i l’Araceli, alpinista experimentada del nostre país, són bons aficionats a la muntanya i, ja sigui per feina o per oci, els dos són grans consumidors de cartografia. La seva opinió m’interessava i la conversa va girar al voltant de la dicotomia paper i/o digital.

Per l’ús que ells en fan a la muntanya, l’Araceli i l’Alfons trien el paper. I ho fan amb arguments de pes, que van més enllà del romanticisme que porten implícits els mapes de paper, ja que segons diuen, aquests són més eficaços a l’hora d’orientar-se i tenir una visió global del territori, que no pas les solucions digitals. Perdre’s a la muntanya pot tenir conseqüències fatals i, pel que comenten, ells han estat testimonis de situacions on la gent s’ha perdut tot i portar un mapa al telèfon mòbil, perquè ha estat incapaç d’interpretar els canvis d’escala o orientar-se correctament, cosa que sembla més fàcil d’aconseguir amb les versions en paper.

Certament, a més del plaer que suposa entrar a una llibreria especialitzada i fullejar-los, els mapes de paper tenen alguns altres avantatges. No necessiten connexió a internet ni cap dispositiu (amb suficient bateria) per poder-se consultar, cosa que es pot fer en qualsevol lloc i en qualsevol moment. Només això ja és un bon argument si som coneixedors de les lleis de Murphy! A més, tal com defensen l’Araceli i l’Alfons, els mapes de paper són excel·lents per mostrar els límits d'una àrea i les seves zones properes, permetent l’anàlisi del conjunt d’una manera molt més senzilla del que ho fa la cartografia digital.

Tot i això, seria absurd obviar que la digitalització dels mapes ha aportat moltíssimes coses interessants a la cartografia: la possibilitat d’accedir-hi d’una manera ràpida i econòmica; es poden emmagatzemar sense ocupar espai físic; la informació que s'hi pot representar és substancialment superior a la dels mapes de paper; es poden actualitzar molt més ràpid, ofereixen la possibilitat de treballar amb canvis d’escala, incorporen funcions addicionals com la geolocalització o la navegació… El paper pot guanyar en alguns aspectes, però és evident que la cartografia digital té moltes més possibilitats.

Al capdavall, el cert és que cap de les dues opcions garanteix la impossibilitat de perdre’s en algun moment. Així que triar el format d’un mapa és, a part d’una qüestió funcional i de necessitats, una qüestió de gust. I hi ha qui, per no perdre la versatilitat i el plaer del paper, es queda amb els mapes de paper de tota la vida, i en canvi altres, opten per la comoditat de portar volums ingents de dades a la butxaca disponibles a un sol clic.

Aleix Anducas. Director de negoci

Article Geolocalització