Intel·ligència espacial

Las ciudades de los 10.000 sensores inteligentes

anna — Wed, 28 Sep 2022 06:41:38 +0000

Les ciutats dels 10.000 sensors intel·ligents

lvilardell dc., 28/09/2022 - 11:31

Molt aviat ciutats de diferents mides integraran a la seva gestió diària les dades generades per sensors per a una millor presa de decisions.

Quan parlem de “smart cities”, molt sovint associem aquest concepte a ciutats grans i amb pressupostos elevats. Però això canviarà i, de fet, ja està canviant. Les ciutats mitjanes seran protagonistes de multitud de projectes en aquest àmbit: projectes petits, mitjans i també grans; una tendència imparable.

La majoria de ciutats volen convertir-se en una “smart city”, tenint en compte les seves circumstàncies específiques. Són plenament conscients dels beneficis que comporta per a la ciutat i la seva ciutadania. Estem davant una transformació transcendental. I el combustible d'aquest canvi serà el “petroli refinat” que sapiguem extreure de les dades de la ciutat, procedents de tres grans fonts:

bases de dades internes de l'ajuntament, com per exemple el padró municipal, el gestor d'expedients o la base de dades de seguretat ciutadana;
sensors municipals en temps real que, per exemple, monitoritzin la qualitat de l'aire, la contaminació acústica o la recollida de residus; i
“big data” de proveïdors externs, com per exemple sobre la mobilitat de persones a partir de les operadores de telecomunicacions, o el volum de trànsit de vehicles a partir dels fabricants de navegadors GPS.

Més sensors per a una millor gestió

La instal·lació de milers de sensors a les ciutats pot resultar inversemblant, però es tracta d'una tendència imparable en moltes poblacions. Per a fer-nos una idea més aproximada sobre quants sensors podrien ser necessaris, vegem algunes magnituds bàsiques dels actius d'una ciutat mitjana tipus d'uns 75.000 habitants:

100 edificis municipals;
1.500 contenidors de residus;
flota de 25 camions de neteja i residus, amb uns 100 operaris;
150 quadres elèctrics, que gestionen uns 10.000 fanals;
50 espais verds, amb uns centenars d'aspersors de reg.

Si completéssim aquest inventari tipus, ens llançaria ràpidament un total d'actius superior als 10.000, i cadascun d'aquests actius estaria sensoritzat i emetria dades.

Però això no és tot. Perquè aquí podríem agregar-li algunes magnituds que poden quintuplicar fàcilment aquesta estimació, com ara la recollida de residus porta a porta o els contadors de consum d'aigua.

La recollida porta a porta significa tenir de 2 a 3 baldes per domicili, cadascun amb un xip RFID identificatiu, amb la qual cosa arribem fàcilment a 25.000 baldes amb xip, fins i tot si la recollida porta a porta es limita a una part de la ciutat. I si cada habitatge té un contador de consum d'aigua potable, estarem parlant fàcilment d'uns 25.000 sensors més. Per tot això, en total, a la nostra ciutat mitjana tipus de 75.000 habitants, ens podríem moure entre 10.000 i 50.000 sensors en temps real.

Són factibles les ciutats intel·ligents?

Ja sabem que la majoria de ciutats desitgen com més aviat millor convertir-se en “Smart cities”. No obstant això, és viable econòmicament? i tècnicament? La resposta és sí, perquè la tecnologia sensòrica intel·ligent s'ha consolidat i estandarditzat en l'última dècada, tant per a ciutats com en la indústria (les anomenades indústries 4.0).

Vegem solament un exemple il·lustratiu: les xarxes LoraWan s'estan convertint de facto en un estàndard barat i eficient per a donar connectivitat a la sensòrica municipal, amb tan sols tres o quatre nodes municipals i sense cap cost mensual, ni cap pagament a operadores. En definitiva, aquests compleixen la funció de transportar les dades d'aquests milers de sensors municipals, inalàmbricament i de manera barata.

I econòmicament, és viable la sensorización massiva de les ciutats de grandària mitjana? La resposta és també afirmativa. En aquest cas, per una lògica de mercat molt simple: les empreses subcontractades necessiten ser altament competitives per a guanyar cada contracte de gestió municipal. Estem parlant de contractes per a mantenir l'enllumenat, per a gestionar el cicle de l'aigua, per a la recollida de residus i la neteja de carrers, etcètera. Inevitablement, això porta a les empreses a incloure tot el ventall de solucions Smart que desitgen les ciutats. Amb la qual cosa, en cada renovació d'aquests contractes municipals es produeix un petit salt cap endavant, i són una gran oportunitat de transformació intel·ligent.

Quan veurem ciutats mitjanes intel·ligents?

Aquesta transformació no serà immediata, però s'aconseguirà. Es tracta d'un canvi que arribarà per fascicles, per lliuraments, a mesura que les ciutats renovin els seus contractes de gestió amb les empreses subcontractades. Aquests són a mitjà i llarg termini (entre quatre i vuit anys, típicament), perquè les adjudicatàries necessiten terminis llargs per a poder recuperar les grans inversions implícites que comporten gairebé tots aquests contractes. Si la nostra ciutat tipus de 75.000 habitants té mitja dotzena d'aquests grans contractes municipals, a 4-8 anys, és fàcil que renovi un contracte cadascun o dos anys.

Sens dubte, la conclusió que més ens interessa retenir és que això ja està passant, que és una transformació inevitable i que arribarà a tota mena de ciutats mitjanes.

Big data per a ciutats mitjanes?

Vegem ara algunes magnituds quantitatives basades en els 10.000 sensors de la nostra ciutat tipus. Suposant que recullin una dada cada 15 minuts, tindrem 40.000 dades cada hora i uns 980.000 al dia. O cosa que és el mateix, prop d'un milió de dades al dia, 30 milions al mes i 365 milions de dades cada any.

La conclusió organitzativa és evident: per a poder treure profit a aquestes dades necessitem refinar-los, donar-los sentit i convertir-los en un coneixement útil per a les tècniques municipals, les mateixes que s'encarreguen de gestionar els serveis que anem a sensorizar. Necessitem centrar aquesta transformació en les seves necessitats, a aconseguir realment que la seva gestió sigui més productiva i còmoda. Centrar-nos en alliberar-les d'aquestes tasques repetitives, de poc valor, del seu dia a dia actual. I aconseguir que puguin dedicar més temps a tasques qualitatives de valor afegit.

Vegem-ho en un exemple pràctic, de màxima actualitat: l'eficiència energètica dels 100 edificis municipals de la nostra ciutat tipus, que estan localitzats per tot el seu territori, amb antiguitats i tipologies energètiques variades. La direcció municipal, les tècniques i la ciutadania, poden conèixer fàcilment la situació energètica de la ciutat? Quanta energia gasten aquests edificis? Quanta és l'energia total que estan consumint, de forma agregada, tots els edificis municipals de la ciutat? Quanta energia per persona consumeix un edifici? Quina és la seva petjada de carboni?

quests edificis consumeixen electricitat i gas natural, però sovint no és fàcil comprendre el consum de cadascun d'ells. Afortunadament, la nostra ciutat tipus disposa des de fa anys d'un SIE (Sistema d'Informació Energètica), que ha unificat aquesta informació, a partir de les factures en suport PDF de les distribuïdores/comercialitzadores i dels llistats amb diferents formats. Combinarem aquesta font d'informació amb els consums en temps real, i ho organitzarem de manera que qualsevol persona podrà visualitzar el consum energètic individualitzat de l'edifici, mitjançant KPI, indicadors i panells gràfics comunicatius.

Per a completar la fotografia, ens agradaria saber el potencial d'autoconsum de l'edifici. Això ho aconseguim simulant la generació en temps real de l'energia fotovoltaica, a partir del model 3D de la ciutat i els seus edificis, les plaques instal·lables, la insolació potencial atès el calendari i franja horària, calibrada amb dades de sensors en temps real.

El resultat? Satisfer una necessitat estratègica per a una gestió més intel·ligent dels edificis, transformat un grup de dades disperses en un coneixement útil, fàcil d'usar i comprendre. I el més important: totes les usuàries poden accedir a les dades de manera oberta, reutilitzar-los en altres explotacions i fins i tot realitzar prediccions basades en algorismes d'intel·ligència artificial del tipus Machine Learning.

Milions de dades, una plataforma

Per a acabar, per descomptat, ens falta el com, ens falta la tecnologia. Perquè per a aconseguir tot això necessitem una Plataforma Smart Cities basada en BigData per a rebre, ordenar, arxivar i recuperar d'una manera eficient aquesta allau de dades. Una plataforma capaç de processar en pocs segons bases de dades de desenes i centenars de milions de registres, per a obtenir simulacions que ajudaran a optimitzar l'eficiència energètica de la ciutat. I per aquí també tenim bones notícies, perquè des de Nexus Geographics hem creat RECITTY : una plataforma Smart Cities que aporta una visió privilegiada, perquè integra tot tipus de dades per a monitorar i analitzar la ciutat, mitjançant la informació clau.

És una solució ambiciosa i de primer nivell, inspirada en grans referents com València, i dissenyada amb molt de sentit comú, amb un preu raonable i dirigida a tota mena de ciutats mitjanes i grans.

Plataforma Recitty

Vivim un moment interessant, perquè en l'última dècada s'han produït avenços clau en aquest terreny, amb projectes innovadors en una vintena de ciutats espanyoles que han fet un enorme esforç i han ajudat moltíssim a divulgar els beneficis de les tecnologies Smart City. Aquestes han aportat un llegat de fites i bones pràctiques, èxits i fracassos, que facilitaran el camí per als pròxims avenços.

Aquest context és una oportunitat única i apassionant per a l'aparició de nous fabricadors d'aquestes plataformes, amb proposades originals i enfocaments diferenciats. Un moment en el qual les ciutats mitjanes seran protagonistes de múltiples projectes de transformació, en benefici de la ciutat i la ciutadania.

David Comas

CEO, Nexus Geographics

Setembre de 2022

Platges de Mallorca, una app per obtenir informació en temps real de l’ocupació i les condicions de bany

lvilardell — Fri, 29 Jul 2022 09:03:41 +0000

Platges de Mallorca, una app per obtenir informació en temps real de l’ocupació i les condicions de bany

lvilardell dv., 29/07/2022 - 11:03

L’aplicació per a mòbils Platges de Mallorca és una eina digital del Consell de Mallorca per obtenir informació en temps real de l’ocupació de les platges i les condicions de bany, a més d’indicar l’existència de passarel·les i plataformes accessibles. L’app, impulsada per la Direcció Insular de Promoció Turística, millora substancialment l’experiència turística dels visitants a Mallorca, alhora que aporta informació d’utilitat a la ciutadania resident.

La informació actualitzada que ofereix l’aplicació sobre l’ocupació de les platges permet una planificació eficient i la gestió sostenible dels fluxos turístics, afavoreix la distribució dels banyistes i millora l’experiència dels usuaris.

Aquesta aplicació, que inclou totes les platges de Mallorca amb servei de socorrisme, és operativa des del juny del 2021. Posa a l’abast dels dispositius mòbils i en temps real la informació recollida per la Direcció General d’Emergències i Interior, competent en matèria de seguretat a les platges. L’aplicació, que és gratuïta, presenta un entorn senzill i està disponible en quatre idiomes: català, castellà, anglès i alemany. A més, permet fer una recerca per municipi o visualitzar el conjunt de les platges de Mallorca.

Aquesta aplicació es basa en una altra desenvolupada originalment per Nexus Geographics i l’Ajuntament de Palma durant la pandèmia per informar la ciutadania de les restriccions imposades per frenar la propagació del virus. Posteriorment, s’ha modificat per oferir informació de servei immediata a la ciutadania i als turistes que visiten Mallorca.

Descarrega l'aplicació per Android i iPhone.

APP's

Geoenabling: tecnologia geogràfica i presa de decisions

admin — Thu, 29 Apr 2021 08:52:10 +0000

Geoenabling: tecnologia geogràfica i presa de decisions

admin dj., 29/04/2021 - 10:52

Quan volem analitzar, organitzar, compartir informació, solem fer-ho a partir tres grans preguntes: Què ha passat? Quan ha passat? On ha passat?

D’aquí se’n deriva que poder classificar, ordenar, filtrar, visualitzar, agregar, la informació segons aquests paràmetres, és una necessitat ineludible per qualsevol organització que vulgui prendre decisions basades en dades.

N'hem vist un exemple darrerament amb els mobillity reports de Google. Classificant el volum de geolocalitzacions segons el tipus de lloc (treball, llars, botigues i comerços, estacions de transport públic, parcs…), s'elaboren informes que comparen l’afluència de cada dia de la setmana amb una setmana tipus anterior a la pandèmia. Setmana a setmana i ciutat a ciutat, fa un any que Google publica aquests informes que monitoritzen l’evolució de la mobilitat durant la pandèmia.

Un altre cas, és la informació de trànsit en temps real de TomTom, que fem servir a la nostra plataforma Cercalia. Analitzant la velocitat a què es mouen diversos dispositius emissors i calculant en quin tram de la xarxa de viària es troben, es comparen aquestes dades amb aquelles dades emmagatzemades en un tram concret, per així deduir-ne el temps de pas actual i informar de si és l'habitual o no. La informació que es genera es pot fer servir per calcular itineraris o fer estimacions de temps d’arribada.

Son només dos exemples on l’anàlisi geogràfica de la informació aporta un valor afegit que va més enllà de veure-la sobre un mapa. En aquests casos s’ha generat una informació nova que esdevé molt rellevant a l'hora de prendre decisions.

El Geoenabling és un concepte que va precisament d’això: fer possible que els nostres sistemes siguin capaços de treballar amb la component espacial que és inherent a qualsevol informació. En definitiva, es tracta d'anar més enllà de preparar mapes, cal capacitar-nos per analitzar les nostres dades geogràficament.

En el món de la iniciativa privada això s’està fent. Capturant la informació de geolocalització que els consumidors subministrem de forma massiva, s'ofereix a canvi un millor servei. Les grans tecnològiques americanes en son conscients i ho utilitzen fins al punt de crear-se el seu propi mapa mundial, amb detall adreça, per analitzar tota aquest enorme volum d'informació. Però, què hi ha de les administracions europees? Què, dels nostres governs?

En general, les administracions produeixen sèries cartogràfiques tradicionals, amb els seus instituts cartogràfics, i tenen sistemes d’informació geogràfica temàtics, per poder treballar en determinades àrees com l’urbanisme, les infraestructures o el medi ambient.

Però falta el convenciment que la tecnologia i la informació geogràfica son una infraestructura bàsica de govern. Que ha de ser una infraestructura transversal liderada per algú amb visió àmplia, capaç d'oferir un conjunt d’informació i serveis que potenciï i afegeixi capacitat geogràfica a la resta de sistemes d’informació de tota l’organització.

El moment actual de la Unió Europea ofereix dues grans oportunitats que poden ajudar a superar aquesta mancança. D'una banda, el projecte GAIA-X té l’objectiu de definir la infraestructura de dades del futur; de l'altra, els fons de recuperació, ajudaran a finançar projectes transformadors en l’àmbit de la digitalització de les administracions. Aprofitem-ho?

Francesc Varela, CEO

Article Geolocalització Intel·ligència espacial

Dades, mapes i coronavirus

admin — Thu, 09 Apr 2020 10:08:06 +0000

Dades, mapes i coronavirus

admin dj., 09/04/2020 - 12:08

He topat amb aquest article que situa els inicis dels sistemes d’informació geogràfica (coneguts com a GIS per les seves sigles en anglès, Geographic Information Systems) a l’epidèmia de còlera de l’any 1854 a Londres. Un segle i mig abans de l’època digital, dels dispositius mòbils i de la geolocalització, el doctor John Snow va posicionar en diversos mapes de la City i el seu entorn tots els casos detectats per ordre cronològic. Així va descobrir la relació entre l’origen de la malaltia amb la proximitat a l’aigua: la majoria dels primers casos apareixien a prop del Tàmesi o dels diferents canals que hi conflueixen. Un descobriment que va ser clau per aturar l’epidèmia.

Fa molts anys, doncs, que els mapes ens ajuden a entendre la realitat i també a millorar-la, i la relació entre GIS i medicina és, com es veu, ben estreta. Avui, com fa 160 anys, els mapes son fonamentals per gestionar bé la pandèmia del Covid-19. Cosa que m’ha fet pensar aquests dies durs en l’allau d’informació que rebem.

Una gran quantitat d’aquesta informació ens arriba en forma de mapes. Els més coneguts son aquest dashboard de la universitat Johns Hopkins que va actualitzant diàriament la situació mundial i l’impressionant infografia del New York Times sobre la ràpida expansió del coronavirus. Un altre que m’ha semblat interessant és de la University of Virginia i mostra l’evolució diària de la infecció des del gener, a escala mundial.

N’hem vist molts més: la distribució dels casos de Covid-19 per països, regions o localitats, que mostra on hi ha més infectats i com s’escampa el virus; mapes d’enquestes fetes via app mòbil; zones vulnerables de població amb major risc de contagi; mapes de la capacitat hospitalària que llisten ocupació, capacitat, llits d’UCI i respiradors disponibles; mapes d’on s’ubiquen recursos complementaris com la distribució de tests, mascaretes, guants, botigues d’alimentació o farmàcies; mapes que monitoritzen la mobilitat per saber si es respecta el confinament… els mapes son una eina sensacional per llegir bé què passa aquests dies.

Però les tones de xifres, percentatges, corbes i gràfiques d’aquests dies és tal que cal context, filtres i creuaments per saber com es relacionen unes dades amb altres, quin sentit tenen i quina informació en podem extreure. Perquè potser també aquests dies hem aixecat les celles veient com les mateixes dades serveixen a uns per dir una cosa i a d’altres per sostenir l’opinió contrària. Les dades en un mapa s’han de llegir bé.

L’especialista en data science Joe Brew explica en aquest interessantíssim fil com es pot manipular o distorsionar els fets i la seva evolució, jugant amb els mapes, les agregacions, els intervals i similars. Arran d’un mapa del Ministeri de Sanitat del Govern d'Espanya que posava dos casos ben diferents al mateix sac, Brew s’explica a partir de casos concrets dels diferents mapes que han aparegut per explicar la situació de la pandèmia. El tema no és nou i està més d’actualitat que mai: si us interessa, us recomano el clàssic How To Lie With Maps, de Mark Monmonier. El títol ho diu tot.

Els qui prenen decisions, els qui han de comunicar, necessiten els mapes com una eina que dona informació valuosa per ajudar-los a tenir el cap fred i a gestionar millor aquesta crisi mundial. El sector GIS aporta moltíssim a la societat. Els professionals del sector n’hem de prendre consciència, valorar-ho i millorar la nostra feina.

A Nexus Geographics sempre diem que “tot passa en algun lloc” perquè sabem que els mapes son imprescindibles per entendre què passa en una organització o comunitat en qualsevol situació. Si els fem bé ajudarem a comprendre millor els problemes i a trobar millors solucions. L’enginy i la intel·ligència del doctor Snow fa més d’un segle i mig son avui més necessaris que mai.

Francesc Varela. CEO de Nexus Geographics

Article Geolocalització Intel·ligència espacial

Nexus Geographics, present a la Conferència ESRI 2016

admin — Fri, 25 Nov 2016 13:43:52 +0000

Nexus Geographics, present a la Conferència ESRI 2016

admin dv., 25/11/2016 - 14:43

Durant dos dies Nexus Geographics participarà activament a la Conferència ESRI Espanya 2016, patrocinant una Sessió Temàtica i una ponència (a càrrec de Lluis Tartera), sobre l'aplicació web "Sevilla, Patrimonio Mundial", que té com a objectiu impulsar la difusió i el coneixement dels béns declarats Patrimoni Mundial, oferint tota la seva informació de manera interactiva i a través de mapes.

La Conferència ESRI Espanya té lloc els dies 26 i 27 d’ Octubre al Centre de Convencions Nord d’IFEMA, a Madrid. És un dels esdeveniments sobre GIS i geolocalització més importants de l’any. Reuneix més de 2.000 usuaris, 700 empreses i reconeguts experts en tecnologia ESRI, desenvolupadors, tècnics i professionals.

Durant la Conferència tindran lloc diferents sessions i tallers per mostrar casos rellevants deTransformació Digital on la tecnologia GIS està sent una peça clau. Entre d'altres, l'Ajuntament de Madrid mostrarà com està utilitzant aquesta tecnologia per convertir la capital en una Smart City. D'altra banda, el Govern de Cantàbria mostrarà com han fet ús d'aquesta tecnologia per a fer accessible informació regional al servei dels ciutadans, fomentant la transparència i l'emprenedoria a la regió. Lantik-Diputació Foral de Biscaia, explicarà com està transformant la gestió cadastral a través dels mapes; o Bombers de Barcelona, que ha millorat la seva capacitat d'anticipació a incendis a la ciutat amb l'anàlisi geogràfic. En l'àmbit privat, els assistents també podran conèixer projectes com el de NIVEA, que ha aconseguit apropar amb una plataforma senzilla el Big Data a tots els seus empleats per optimitzar la gestió de les vendes.

Congressos i conferències Geolocalització Intel·ligència espacial

Nexus Geographics tornarà a participar al Mobile World Congress

admin — Mon, 29 Feb 2016 16:12:08 +0000

Nexus Geographics tornarà a participar al Mobile World Congress

admin dl., 29/02/2016 - 17:12

Nexus Geographics estarà al Mobile World Congress 2016, l’esdeveniment mundial més important del sector, del 22 al 25 de febrer a la Fira Gran Via de Barcelona. Aquest congrés reuneix a Barcelona les principals empreses i professionals del sector de telecomunicacions i les tecnologies mòbils, amb més de 95.000 visitants professionals i 2.200 empreses expositores.

Nexus Geographics presentarà al seu stand de la zona APP PLANET les darreres novetats en geolocalització, com ara Satway (APP de Verasat Global per enviar missatges gratuïts a telèfons satèl·lit des d’un smartphone), Autopistas en Ruta (APP d’Abertis Autopistas per ajudar a una conducció més còmoda i segura) o Routing Reparto (APP per organitzar les rutes de les empreses).

Estarem situats al Hall 8.1 – App Planet Stand 8.1K48, Fira Gran Via Av. Joan Carles I (Hospitalet de Llobregat, Barcelona)

APP's Geolocalització Intel·ligència espacial

Nexus Geographics, nou partner de CartoDB

admin — Mon, 06 Jul 2015 12:57:31 +0000

Nexus Geographics, nou partner de CartoDB

admin dl., 06/07/2015 - 14:57

Nexus Geographics ha establert la relació de partner amb Carto, una innovadora empresa fabricant de software geogràfic amb seu principal a Nova York i que s’ha guanyat un prestigi en el sector de les Tecnologies de la Informació.

Aquestapartnership ens ajudarà a enriquir i dinamitzar el nostre ventall de tecnologia geogràfica, aportant més possibilitats per a crear mapes que destaquen per ser comunicatius i atractius per a una gran diversitat d’audiències.

Carto disposa d’una plataforma cloud de codi obert per a crear mapes interactius i analitzar i visualitzar informació georreferenciada. En menys de deu anys ha aconseguit fer-se un nom en el seu àmbit empresarial i és utilitzat per entitats tan importants la NASA, United Nations, The Guardian, Wall Street Journal i National Geographic.

Geolocalització Intel·ligència espacial

Ja és possible calcular rutes combinades de transport públic i vehicle privat a tot Catalunya, amb la nova versió del sistema Mou-te

admin — Thu, 18 Sep 2014 12:08:31 +0000

Ja és possible calcular rutes combinades de transport públic i vehicle privat a tot Catalunya, amb la nova versió del sistema Mou-te

admin dj., 18/09/2014 - 14:08

• Permet una navegació més àgil i senzilla i permet donar itineraris multimodals combinant transport públic de Catalunya i privat.

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha tret una nova versió del cercador de rutes de la Generalitat, el “Mou-te”, que permet una navegació més àgil, amb una nova interfície web i mòbil més senzilla, neta i més ràpida per a l’usuari. A més, és el primer cercador de rutes a l’Estat que inclou el vehicle privat com a mode de transport a l’inici i/o al final de recorregut, permetent, així, donar itineraris multimodals combinant transport públic+privat. D’aquesta manera, un ciutadà que, per exemple, viu en una urbanització on no hi ha transport públic i es vol desplaçar, ara el ‘Mou-te’ li podrà oferir com a alternativa agafar el seu vehicle privat fins a la parada de bus o ferroviària més propera i seguir l’itinerari en transport públic.

Una altra de les novetats és que s’han millorat els punts d’interès (POIs) per a la cerca d’un nou itinerari i a la part de cerca per parada/estació, es poden trobar ara tant les ferroviàries (Metro+TRAM+FGC+Renfe) com les estacions d’autobusos.

El cercador de rutes ‘Mou-te’ es pot utilitzar per a qualsevol desplaçament dins de Barcelona, la Regió Metropolitana de Barcelona i la resta de Catalunya, ja que inclou tota l’oferta de transport públic de Catalunya: autobusos i Metro de TMB, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Rodalies de Catalunya, Tramvia, autobusos de l’Área Metropolitana de Barcelona, autobusos de la Generalitat de Catalunya, i els serveis de bus urbà de les principals ciutats de Catalunya (Tarragona, Lleida, Girona, Terrassa, Sabadell, Vic, Mataró, etc).

Mou-te amb transport públic per Catalunya és el cercador de rutes de transport públic promogut per la Generalitat de Catalunya, integra tota l’oferta de transport públic que opera dins del territori català. Permet obtenir la informació actualitzada dels horaris, les línies de transport, les incidències o les afectacions al servei. Aquest neix de la col·laboració amb Nexus Geografics.

Transports i infraestructures Geolocalització Intel·ligència espacial

Nexus Geographics a les JIIDE 2013, Toledo, del 13 al 15 de novembre

admin — Sun, 03 Nov 2013 08:01:43 +0000

Nexus Geographics a les JIIDE 2013, Toledo, del 13 al 15 de novembre

admin dg., 03/11/2013 - 09:01

Nexus Geographics serà present, de nou, a les IV Jornadas Ibéricas de Infraestructuras de Datos Espaciales que se celebren a Toledo del 13 al 15 de novembre.

Les jornades JIIDE són un dels esdeveniments més importants de la península en tot allò relacionat amb Infraestructures de Dades Espacials, i durant tres dies s’hi celebraran tallers i presentacions per compartir diferents iniciatives i experiències procedents d’Espanya i Portugal.

Nexus Geographics ha col.laborat en tres projectes que seran presentats durant les jornades:

“SITMUN, una plataforma para la gestión territorial municipal”, presentació que es farà el dimecres 13, 15:15h (Ed. Paraninfo).
“Evolución del Geoportal de la IDE Andorra: Una apuesta por el software libre”, presentació realitzada pel Govern d’Andorra, el dijous 14, 16:00h (Ed. Paraninfo)
“GISWEB: Geoportal de datos portuarios del Puerto de Barcelona”, presentada el dijous 14, 15:00h (Ed. Sabatini)

Esperem que us animeu a venir a les jornades i assistir a les presentacions (el programa està accessible aquí)

Congressos i conferències Intel·ligència espacial

Geoaplicació de turisme de Catalunya

admin — Mon, 18 Feb 2013 08:56:26 +0000

Geoaplicació de turisme de Catalunya

admin dl., 18/02/2013 - 09:56

El portal oficial de promoció turística de Catalunya - www.catalunya.com - ha incorporat a finals de 2012 una moderna geoaplicació web que destaca per uns continguts turístics de qualitat, homogenis i especialitzats, i per tenir un funcionamient adaptat a les necessitats dels turistes nacionals i extrangers.

La geoaplicació posa a l’abast del turista la pràctica totalitat dels recursos turístics de Catalunya, geolocalitzats i amb una fitxa detallada. Per exemple, les agendes de festivals, festes, concerts o exposicions que permeten saber en pocs clics els detalls de l’acte, com arribar i obtenir tots els punts turístics propers (on dormir, on menjar, rutes en bicicleta, guies turístics, punts d’informació, teatres, cafès amb internet, etc).

La geoaplicació té una versió interna més completa pels tècnics i gestors –GeoBI- amb indicadors de negoci generats a partir de les estadístiques dels usuaris de www.catalunya.com, que serveixen per representar el seu comportament i tipificar la demanda mitjançant informes, gràfics i mapes. Per exemple, un indicador molt interessant és mesurar la popularitat dels Punts Turístics a partir de les consultes diàries, d’analitzar la seva evolució temporal, la procedència geogràfica dels usuaris de saber quins es descarreguen per utilitzar-se als GPS dels turistes.

Nexus Geographics ha desenvolupat aquesta aplicació per Turisme de Catalunya, utilitzant la API de Google Maps pel portal internet i Cercalia.com pel GeoBI d’ús intern.

Intel·ligència espacial Geolocalització