Article

Los 5 lenguajes de programación más populares en el mundo del GIS

lvilardell — Mon, 12 Dec 2022 13:29:03 +0000

Els 5 llenguatges de programació més populars en el món del GIS

lvilardell dl., 12/12/2022 - 14:30

Els llenguatges de programació són indispensables en l'àmbit dels sistemes d'informació geogràfica (GIS). El desenvolupament amb aquests llenguatges permet crear solucions personalitzades per a necessitats específiques i el seu coneixement és bàsic per obtenir el màxim profit dins d'aquest sector.

En aquest article farem una breu descripció dels cinc llenguatges de programació més populars dins de l'industria geoespacial.

Python

No hi ha dubte que Python s'ha convertit en un dels principals llenguatges utilitzats pels professionals que treballen en el món del GIS. Inicialment, va ser adoptat per les principals aplicacions d'escriptori GIS (ArcGIS i QGIS).

Existeixen moltes biblioteques disponibles, com ArcPy (ArcGIS), Shapely (per geometries) i PyQGIS (QGIS) per treballar amb dades geoespacials. Aquestes característiques fan que aquest llenguatge sigui ideal per a l'automatització i la creació ràpida de scripts. Cal destacar la llibreria Pandas, cada vegada més utilitzada dins del sector, amb un munt d'utilitats per fer tractaments d'anàlisis espacials. També cal esmentar les llibreries per a APIs concretes com ArcGIS API for Python.

Es tracta d'un llenguatge de programació lliure, fàcil d'aprendre i amb molts recursos gratuïts a l'abast, per la qual cosa es considera idoni per als que s'inicien en el món de la programació.

JavaScript

És un dels llenguatges més utilitzats en el món web i permet programar les aplicacions més utilitzades a Internet. És emprat pels principals clients de mapes web, tant els privats com la API de Google Maps o la API de Javascript d'ArcGIS, i lliures com Openlayers, Leaflet o MapBox. Com que hi ha tant de demanda en el sector web, molts programadors trien JavaScript perquè ofereix flexibilitat i un enfocament orientat a objectes per construir aplicacions GIS robustes i intuïtives.

SQL

És un dels llenguatges amb una de les trajectòries més extenses en el món del GIS i segueix molt vigent. De manera estricta, no és un llenguatge de programació sinó un llenguatge estructurat (Structured Query Language). SQL és fonamental en el GIS per treballar amb bases de dades geoespacials. Permet consultar, processar i modificar un gran volum de dades.

Java

Java s'utilitza en els processos back-end de moltes aplicacions, tant web com d'escriptori. També s'utilitza en servidors de mapes, com Geoserver, un dels servidors més populars.

R

L'ús de R en el món del GIS està experimentant un gran creixement a causa de les seves capacitats per a l'estadística, la visualització de dades i l'anàlisi espacial. És un llenguatge i una plataforma de programació estadística de codi obert que permet analitzar un gran volum de dades. Actualment, és molt utilitzat pels científics de dades i disposa de molta documentació gracies a la comunitat activa que manté.

Article

Nexus Geographics nuevo socio de AEMES-Smart

lvilardell — Wed, 23 Nov 2022 14:46:18 +0000

Nexus Geographics nou soci d'AEMES-Smart

lvilardell dc., 23/11/2022 - 16:53

Nexus Geographics s'ha unit a AEMES Smart , associació d’empreses que ofereixen productes i serveis relacionats amb la mobilitat, l' entorn sostenible i Smart que impulsa la innovació i la inversió mitjançant la cooperació empresarial, les aliances estratègiques i l’impuls de projectes tractors col·laboratius, així com la col·laboració publicoprivada dins d'aquest àmbit.

Amb aquesta nova aliança, Nexus Geographics s’uneix a les més de 180 empreses que ja en formen part, entre elles potents companyies del sector de la mobilitat com Wallbox, ETRA, QEV, ...

Article Smart Mobility Transports i infraestructures

Las ciudades de los 10.000 sensores inteligentes

anna — Wed, 28 Sep 2022 06:41:38 +0000

Les ciutats dels 10.000 sensors intel·ligents

lvilardell dc., 28/09/2022 - 11:31

Molt aviat ciutats de diferents mides integraran a la seva gestió diària les dades generades per sensors per a una millor presa de decisions.

Quan parlem de “smart cities”, molt sovint associem aquest concepte a ciutats grans i amb pressupostos elevats. Però això canviarà i, de fet, ja està canviant. Les ciutats mitjanes seran protagonistes de multitud de projectes en aquest àmbit: projectes petits, mitjans i també grans; una tendència imparable.

La majoria de ciutats volen convertir-se en una “smart city”, tenint en compte les seves circumstàncies específiques. Són plenament conscients dels beneficis que comporta per a la ciutat i la seva ciutadania. Estem davant una transformació transcendental. I el combustible d'aquest canvi serà el “petroli refinat” que sapiguem extreure de les dades de la ciutat, procedents de tres grans fonts:

bases de dades internes de l'ajuntament, com per exemple el padró municipal, el gestor d'expedients o la base de dades de seguretat ciutadana;
sensors municipals en temps real que, per exemple, monitoritzin la qualitat de l'aire, la contaminació acústica o la recollida de residus; i
“big data” de proveïdors externs, com per exemple sobre la mobilitat de persones a partir de les operadores de telecomunicacions, o el volum de trànsit de vehicles a partir dels fabricants de navegadors GPS.

Més sensors per a una millor gestió

La instal·lació de milers de sensors a les ciutats pot resultar inversemblant, però es tracta d'una tendència imparable en moltes poblacions. Per a fer-nos una idea més aproximada sobre quants sensors podrien ser necessaris, vegem algunes magnituds bàsiques dels actius d'una ciutat mitjana tipus d'uns 75.000 habitants:

100 edificis municipals;
1.500 contenidors de residus;
flota de 25 camions de neteja i residus, amb uns 100 operaris;
150 quadres elèctrics, que gestionen uns 10.000 fanals;
50 espais verds, amb uns centenars d'aspersors de reg.

Si completéssim aquest inventari tipus, ens llançaria ràpidament un total d'actius superior als 10.000, i cadascun d'aquests actius estaria sensoritzat i emetria dades.

Però això no és tot. Perquè aquí podríem agregar-li algunes magnituds que poden quintuplicar fàcilment aquesta estimació, com ara la recollida de residus porta a porta o els contadors de consum d'aigua.

La recollida porta a porta significa tenir de 2 a 3 baldes per domicili, cadascun amb un xip RFID identificatiu, amb la qual cosa arribem fàcilment a 25.000 baldes amb xip, fins i tot si la recollida porta a porta es limita a una part de la ciutat. I si cada habitatge té un contador de consum d'aigua potable, estarem parlant fàcilment d'uns 25.000 sensors més. Per tot això, en total, a la nostra ciutat mitjana tipus de 75.000 habitants, ens podríem moure entre 10.000 i 50.000 sensors en temps real.

Són factibles les ciutats intel·ligents?

Ja sabem que la majoria de ciutats desitgen com més aviat millor convertir-se en “Smart cities”. No obstant això, és viable econòmicament? i tècnicament? La resposta és sí, perquè la tecnologia sensòrica intel·ligent s'ha consolidat i estandarditzat en l'última dècada, tant per a ciutats com en la indústria (les anomenades indústries 4.0).

Vegem solament un exemple il·lustratiu: les xarxes LoraWan s'estan convertint de facto en un estàndard barat i eficient per a donar connectivitat a la sensòrica municipal, amb tan sols tres o quatre nodes municipals i sense cap cost mensual, ni cap pagament a operadores. En definitiva, aquests compleixen la funció de transportar les dades d'aquests milers de sensors municipals, inalàmbricament i de manera barata.

I econòmicament, és viable la sensorización massiva de les ciutats de grandària mitjana? La resposta és també afirmativa. En aquest cas, per una lògica de mercat molt simple: les empreses subcontractades necessiten ser altament competitives per a guanyar cada contracte de gestió municipal. Estem parlant de contractes per a mantenir l'enllumenat, per a gestionar el cicle de l'aigua, per a la recollida de residus i la neteja de carrers, etcètera. Inevitablement, això porta a les empreses a incloure tot el ventall de solucions Smart que desitgen les ciutats. Amb la qual cosa, en cada renovació d'aquests contractes municipals es produeix un petit salt cap endavant, i són una gran oportunitat de transformació intel·ligent.

Quan veurem ciutats mitjanes intel·ligents?

Aquesta transformació no serà immediata, però s'aconseguirà. Es tracta d'un canvi que arribarà per fascicles, per lliuraments, a mesura que les ciutats renovin els seus contractes de gestió amb les empreses subcontractades. Aquests són a mitjà i llarg termini (entre quatre i vuit anys, típicament), perquè les adjudicatàries necessiten terminis llargs per a poder recuperar les grans inversions implícites que comporten gairebé tots aquests contractes. Si la nostra ciutat tipus de 75.000 habitants té mitja dotzena d'aquests grans contractes municipals, a 4-8 anys, és fàcil que renovi un contracte cadascun o dos anys.

Sens dubte, la conclusió que més ens interessa retenir és que això ja està passant, que és una transformació inevitable i que arribarà a tota mena de ciutats mitjanes.

Big data per a ciutats mitjanes?

Vegem ara algunes magnituds quantitatives basades en els 10.000 sensors de la nostra ciutat tipus. Suposant que recullin una dada cada 15 minuts, tindrem 40.000 dades cada hora i uns 980.000 al dia. O cosa que és el mateix, prop d'un milió de dades al dia, 30 milions al mes i 365 milions de dades cada any.

La conclusió organitzativa és evident: per a poder treure profit a aquestes dades necessitem refinar-los, donar-los sentit i convertir-los en un coneixement útil per a les tècniques municipals, les mateixes que s'encarreguen de gestionar els serveis que anem a sensorizar. Necessitem centrar aquesta transformació en les seves necessitats, a aconseguir realment que la seva gestió sigui més productiva i còmoda. Centrar-nos en alliberar-les d'aquestes tasques repetitives, de poc valor, del seu dia a dia actual. I aconseguir que puguin dedicar més temps a tasques qualitatives de valor afegit.

Vegem-ho en un exemple pràctic, de màxima actualitat: l'eficiència energètica dels 100 edificis municipals de la nostra ciutat tipus, que estan localitzats per tot el seu territori, amb antiguitats i tipologies energètiques variades. La direcció municipal, les tècniques i la ciutadania, poden conèixer fàcilment la situació energètica de la ciutat? Quanta energia gasten aquests edificis? Quanta és l'energia total que estan consumint, de forma agregada, tots els edificis municipals de la ciutat? Quanta energia per persona consumeix un edifici? Quina és la seva petjada de carboni?

quests edificis consumeixen electricitat i gas natural, però sovint no és fàcil comprendre el consum de cadascun d'ells. Afortunadament, la nostra ciutat tipus disposa des de fa anys d'un SIE (Sistema d'Informació Energètica), que ha unificat aquesta informació, a partir de les factures en suport PDF de les distribuïdores/comercialitzadores i dels llistats amb diferents formats. Combinarem aquesta font d'informació amb els consums en temps real, i ho organitzarem de manera que qualsevol persona podrà visualitzar el consum energètic individualitzat de l'edifici, mitjançant KPI, indicadors i panells gràfics comunicatius.

Per a completar la fotografia, ens agradaria saber el potencial d'autoconsum de l'edifici. Això ho aconseguim simulant la generació en temps real de l'energia fotovoltaica, a partir del model 3D de la ciutat i els seus edificis, les plaques instal·lables, la insolació potencial atès el calendari i franja horària, calibrada amb dades de sensors en temps real.

El resultat? Satisfer una necessitat estratègica per a una gestió més intel·ligent dels edificis, transformat un grup de dades disperses en un coneixement útil, fàcil d'usar i comprendre. I el més important: totes les usuàries poden accedir a les dades de manera oberta, reutilitzar-los en altres explotacions i fins i tot realitzar prediccions basades en algorismes d'intel·ligència artificial del tipus Machine Learning.

Milions de dades, una plataforma

Per a acabar, per descomptat, ens falta el com, ens falta la tecnologia. Perquè per a aconseguir tot això necessitem una Plataforma Smart Cities basada en BigData per a rebre, ordenar, arxivar i recuperar d'una manera eficient aquesta allau de dades. Una plataforma capaç de processar en pocs segons bases de dades de desenes i centenars de milions de registres, per a obtenir simulacions que ajudaran a optimitzar l'eficiència energètica de la ciutat. I per aquí també tenim bones notícies, perquè des de Nexus Geographics hem creat RECITTY : una plataforma Smart Cities que aporta una visió privilegiada, perquè integra tot tipus de dades per a monitorar i analitzar la ciutat, mitjançant la informació clau.

És una solució ambiciosa i de primer nivell, inspirada en grans referents com València, i dissenyada amb molt de sentit comú, amb un preu raonable i dirigida a tota mena de ciutats mitjanes i grans.

Plataforma Recitty

Vivim un moment interessant, perquè en l'última dècada s'han produït avenços clau en aquest terreny, amb projectes innovadors en una vintena de ciutats espanyoles que han fet un enorme esforç i han ajudat moltíssim a divulgar els beneficis de les tecnologies Smart City. Aquestes han aportat un llegat de fites i bones pràctiques, èxits i fracassos, que facilitaran el camí per als pròxims avenços.

Aquest context és una oportunitat única i apassionant per a l'aparició de nous fabricadors d'aquestes plataformes, amb proposades originals i enfocaments diferenciats. Un moment en el qual les ciutats mitjanes seran protagonistes de múltiples projectes de transformació, en benefici de la ciutat i la ciutadania.

David Comas

CEO, Nexus Geographics

Setembre de 2022

Article Solucions GIS per Ajuntaments Geolocalització Intel·ligència espacial

Te’n vas de viatge? No marxis sense preparar els teus mapes!

lvilardell — Wed, 27 Jul 2022 08:27:39 +0000

Te’n vas de viatge? No marxis sense preparar els teus mapes!

lvilardell dc., 27/07/2022 - 10:27

Ja sigui per planificar el nostre viatge des de casa, per configurar la ruta al navegador per arribar al destí o per descobrir el lloc que visitem, els mapes són imprescindibles a l’hora de viatjar. Per això, des de Nexus et donem alguns consells per treure el màxim profit d’aquestes eines durant les vacances.

Crear mapes personalitzats amb els llocs a visitar

T’han recomanat un restaurant on es menja el millor arròs de la zona? O bé una cala paradisíaca per veure una bonica posta sol? Per no perdre’t cap de les recomanacions ni dels indrets més emblemàtics del teu destí, una opció és crear el teu propi mapa personalitzat en què pots incloure també rutes i guardar-hi tots aquells llocs visitats.

Per fer-ho, ves primer a My Maps de Google des del navegador i inicia sessió amb les teves credencials d’aquesta plataforma. Per crear el mapa:

1. Fes clic sobre “crea un mapa nou”

2. Selecciona “Mapa sense títol” i assigna un nom i una descripció al mapa. A partir d’aquí ja podràs afegir totes les capes que t’interessin, ja siguin llocs d’interès, rutes, serveis, etc.

Et preocupa quedar-te sense connexió?

No tenir connexió a Internet no ha de suposar cap problema, però cal ser previsor. Hi ha diverses aplicacions de mapes offline que, sense dubte, cal tenir present si marxem de viatge. La més coneguda és Google Maps i en aquest cas t’expliquem com descarregar els mapes i tenir-los a mà sense preocupar-nos per la cobertura o el consum de dades:

Obre l’aplicació de Google Maps i busca la zona que t’interessa descarregar des de la barra del cercador. Per exemple: Barcelona
Llisca la fitxa de la ciutat cap a la part superior.
Clica sobre la icona de la part superior dreta (tres punts) i, posteriorment, selecciona l’opció “Baixa un mapa sense connexió”.
Finalment, t’apareixerà un requadre de la zona a descarregar on pots acabar de definir l’àrea del teu interès.
Ara clica sobre “baixa”. D’aquesta manera començarà la descàrrega de les dades de la zona escollida en el teu dispositiu.

Si busques altres alternatives, et recomanem dues aplicacions desenvolupades per partners nostres. Per un costat, l’app "Tom Tom Go Navigation" de Tom Tom, empresa líder mundial en solucions de navegadors, ofereix molt bones funcions per conduir oferint accés a rutes, trànsit i radars.

Per altra banda, Esri disposa d’una aplicació mòbil anomenada "Field Maps", que està més encarada a la recollida de dades però que també ofereix el servei de mapes offline. En aquest enllaç trobaràs més informació.

Al mercat existeixen moltes més aplicacions que ofereixen aquest servei, entre les quals en destaquem algunes com Wikiloc, Maps.me, Here o Citymapper.

Escull la que més s’adapti a les teves necessitats i ja només faltarà gaudir del viatge!

Article APP's

Cercalia: La importància de les dades en la presa de decisions a la carretera i el sector logístic

lvilardell — Fri, 22 Jul 2022 11:08:30 +0000

Cercalia: La importància de les dades en la presa de decisions a la carretera i el sector logístic

lvilardell dv., 22/07/2022 - 13:08

A ningú se li escapa la importància que tenen les dades de trànsit en diferents aspectes de la gestió logística o de la mobilitat. Ja sigui per poder calcular amb precisió el temps de recorregut, per planificar la distribució de mercaderies a unes determinades franges horàries o per entendre els patrons habituals de circulació, les dades són fonamentals.

És per això que la plataforma Cercalia de Nexus incorpora dades de trànsit d’una empresa com TomTom amb una gran cobertura a escala mundial, tal com es mostra a l'imatge superior.

Aquestes dades però es distingeixen en dues categories: les dades en temps real i les històriques.

DADES DE TRÀNSIT EN TEMPS REAL

Es tracta d’informació actualitzada cada minut, en connexió amb el feed de dades de trànsit de Tomtom Dins d’aquesta categoria, la plataforma Cercalia incorpora dos tipus de dades:

Free Flow: aquesta informació representa l’estat del trànsit d’una forma visual i contínua per tota la xarxa viària.

Afectacions viàries:permeten tenir el detall de quins trams de via tenen alguna afectació en aquell moment, així com les conseqüències viàries que provoquen, com ara:

- Les congestions viàries, que són les més freqüents, i incorporen el detall del retard que suposa circular per aquest tram de via i sentit;

- Els talls de via, que impedeixen la circulació per aquest tram de via i sentit

- Les obres, que poden comportar o no retard en la circulació

- Els accidents: que normalment comporten grans retencions

- Les incidències meteorològiques, que poden representar o no un retard en la circulació

Totes les dades d’afectacions viàries s’incorporen als atributs del GRAFO de càlcul de rutes, de manera que permet a l’usuari seleccionar diferents alternatives per al seu desplaçament:

1. Escollir la ruta per les condicions de trànsit habitual, però obtenint el temps de retard que suposarà passar-hi tenint en compte l’estat del trànsit del moment.

2. Triar la ruta òptima en base a la situació viària del moment.

3. No tenir en compte l’estat del trànsit actual: en aquest cas, el routing evitarà els trams de via tallats al trànsit, amb l’opció definir que funcioni de forma “tova” (que hi acabi passant, si és l’única alternativa) o “dura” (que no hi passi en cap cas, retornant un error si no hi ha cap altra opció).

DADES HISTÒRIQUES DE TRÀNSIT

Les dades històriques de trànsit es poden explotar de diferents formes i, per aquest motiu, TomTom disposa d’un ventall de productes amb diverses funcionalitats:

Speed Profiles: Aquesta eina incorpora totes les dades històriques de trànsit dels darrers dos anys (s’actualitza amb cada versió), i mostra els temps de recorregut i velocitat de circulació per cada tram de via, amb valors mitjans per cada dia patró de la setmana i per cada franja de temps de 5 minuts.

Aquestes dades estan associades també al GRAFO viari de Cercalia i són les que ens permeten saber el recorregut òptim i els temps de circulació estimats per un dia en concret del calendari i una franja horària.

Traffic Density: Proporciona un càlcul del nombre de vehicles, que pot ser estàndard, dels darrers dos anys, o bé específic, d’uns dies concrets. Nexus enriqueix aquest producte, generant en darrer terme un valor de IMD (Intensitat Mitjana de Vehicles) extrapolat per cada tram viari.

Traffic Stats: Proporciona les estadístiques de trànsit (temps i velocitat de circulació) per cada tram de via que es vulgui analitzar, pel període de temps indicat, diferenciant, si cal, entre dies de la setmana i franges horàries (fins a un detall màxim de 15 minuts). Aquesta eina només és accessible a través del portal web de TomTom Move, o mitjançant una API amb les credencials pertinents.

Permet fer una anàlisi detallada d’una via concreta i del sentit de circulació (per un recorregut determinat), o bé d’una àrea geogràfica i unes categories de via concretes.

Els resultats d’aquesta eina, pensada per a l’anàlisi històric dels gestors viaris, es poden consultar visualment en el portal web i s’entreguen en format gràfic (Shape o KML) i tabular (Excel).

Matrius O/D:

Aquesta proporciona el percentatge de circulació entre diferents orígens i destinacions, amb la possibilitat d’aplicar, opcionalment, filtres per punts de pas. D’aquesta manera, per exemple, un cop establert un punt d’entrada (per exemple, una entrada a l’autopista), pot calcular quants dels vehicles que hi han entrat acaben sortint per les diferents sortides de l’autopista.

L’anàlisi es pot portar a terme tenint en compte un àmbit més gran, com per exemple calculant la circulació entre tots els codis postals d’una àrea metropolitana. També de forma detallada. Per exemple, només tenint en compte els accessos d’una via. Els resultats es poden consultar visualment en el portal web i s’entreguen en format gràfic (Shape o KML) i tabular (Excel). Aquesta eina només és accessible a través del portal web de TomTom Move, o a través d’una API amb les credencials pertinents.

EXEMPLES D’USOS FINALS DE DADES DE TRÀNSIT

1. Càlcul ETA

El temps estimat d’arribada és una dada bàsica en la logística, un sector en què les dades de trànsit històriques i en temps real aporten són informació valuosa per fer els càlculs i previsions amb precisió.

Els partners de Cercalia utilitzen aquestes funcions, per exemple, per saber si un camió està arribant a la seva destinació segons el temps planificat, o bé per a indicar als clients finals a quina hora el transportista entregarà el seu paquet.

2. Càlcul d’optimització de rutes

Cercalia incorpora diferents algoritmes d’optimització de rutes. Tots ells es basen en el càlcul de matrius de temps de desplaçament, enriquides amb dades històriques de trànsit. Aquestes dades permeten ajustar la previsió a l’estat del trànsit previst en funció del dia i l’hora.

3. Assignació de serveis d’acord amb la proximitat real

En molts sectors és necessari assignar serveis en funció del temps que trigarà cada vehicle a arribar a un punt en concret. Cercalia aporta aquesta funcionalitat a clients de diversos sectors, tant del sector de la logística, el transport de passatgers, l’assistència en carretera, el transport sanitari o la seguretat, entre d’altres.

4. Càlcul de cost de servei de taxi segons tarifa de preu tancat

En diferents àrees metropolitanes de l’estat espanyol, en el sector del taxi s’ha implementat un sistema de tarifa de preu tancat per tal de competir amb les VTC. D’aquesta manera, el client pot escollir demanar un servei amb tarifa estàndard (preu variable) o a preu tancat. Per tal d’oferir aquest servei, la plataforma Cercalia ofereix la base dels càlculs necessaris per establir la tarifa tancada: això inclou l’estimació de la ruta òptima tenint en compte l’estat del moment, així com la situació prevista pel dia i hora escollit per l’usuari.

5. Càlcul de la matriu O/D de les rondes d’una ciutat

Per als gestors viaris d’un gran municipi resulta de vital importància conèixer com es comporta el trànsit per les principals artèries de la ciutat per tal de poder analitzar les necessitats de la població i planificar les infraestructures requerides. Això inclou, per exemple, tenir informació sobre els punts d’accés i sortida del municipi, com ha fet Nexus per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona en el cas de les rondes de la ciutat.

6. Panells de temps de recorregut per a gestors viaris

Una de les dades que sovint trobem en panells informatius quan circulem per vies principals són els temps de recorregut fins a destinacions principals. Aquestes dades es calculen a partir de les dades de trànsit en temps real, que ens proporcionen les estimacions de circulació per cada tram de via i sentit. Aquestes dades de TomTom i Nexus, per exemple, les utilitza el Servei Català de Trànsit, en bifurcacions, per informar els usuaris de la via sobre el temps estimat per arribar a grans ciutats.

7. Volum de circulació per trams viaris

El volum de vehicles que circulen de mitjana per un tram de via concret no només té importància per als gestors viaris, sinó també per les empreses que volen ubicar determinats serveis o establiments. Aquestes dades els permeten la presa de decisions basada en mètriques com el volum mínim de trànsit rodat, la tipologia de xarxa viària o la distància a establiments de la competència. Nexus proporciona aquestes dades a través de la plataforma Cercalia, entre d’altres, a empreses del sector del màrqueting o portals immobiliaris.

Salva Carbó. Director de negoci

Article Smart Mobility Transports i infraestructures Geolocalització

RECITTY obté la certificació ENS

lvilardell — Tue, 19 Jul 2022 08:12:54 +0000

RECITTY obté la certificació ENS

lvilardell dt., 19/07/2022 - 10:12

El passat mes de juny la nostra solució Recitty, la plataforma Smart Cities per a tot tipus de ciutats, va obtenir la certificació ENS (Esquema Nacional de Seguridad) en categoria mitjana.

La certificació engloba la infraestructura tecnològica i els sistemes d’informació de la plataforma Recitty, en modalitat cloud o SaaS (Software as a Service), afegint una capa de ciberseguretat d’alt valor afegit a la plataforma.

En un context de creixents atacs informàtics a les administracions, a principis d’any Nexus Geographics va decidir avançar en les mesures de seguretat de la plataforma per tal de permetre els usuaris treballar en un entorn cloud professional i certificat amb l’Esquema Nacional de Seguretat. Això se suma a la certificació ISO 27001 del sistema de gestió de la seguretat de la informació obtinguda el 2020 i a la certificació ISO 9001 del sistema de gestió de la qualitat del 2018.

L’ENS és un conjunt normatiu que possibilita crear i mantenir les condicions necessàries de seguretat en l’ús dels mitjans electrònics, amb mesures de garanteixen la seguretat dels sistemes, les dades, les comunicacions i els serveis electrònics.

El seu àmbit d’aplicació comprèn totes aquelles activitats que les entitats del sector públic puguin desenvolupar conforme al dret públic, tant si es tracta d’entitats de les administracions públiques com d’activitats d’entitats que exerceixen potestats administratives.

La seva regulació es va iniciar amb el reial decret 3/2010, del 8 de gener. Posteriorment, amb altres figures normatives, s’ha anat regulant el seu abast, així com les seves especificacions i requeriments tècnics.

Amb aquesta certificació, Recitty afegeix una millora important i un nou element de confiança per gaudir d’aquesta plataforma, que ofereix una visió privilegiada de la ciutat, i integra i analitza en temps real la informació clau de la població, tant la provinent de fonts internes com d’operadors externs.

Solucions GIS per Ajuntaments Ajuntaments

Saps per què els mapes estan orientats al nord?

lvilardell — Thu, 23 Jun 2022 10:42:16 +0000

Saps per què els mapes estan orientats al nord?

lvilardell dj., 23/06/2022 - 12:42

T'has preguntat mai per què la part superior dels mapes està orientada al nord i no en una altra direcció?

Segurament la majoria de gent s'imagina que la Terra es veu des de l'espai amb el nord situat a la part superior, però la realitat és que es tracta d’una esfera suspesa a l’aire i no existeix un motiu per representar-la d’una manera o altra.

En la següent imatge es pot observar una foto de la Terra tal i com va ser captada des de l’espai:

Aquesta imatge es va captar des de l'Apollo 17 l’any 1972, i s'anomena Blue Marble. Es pot observar que la Terra es veu "cap per avall" a com solem representar els mapes, i per això la NASA va decidir capgirar-la i així evitar confondre la gent.

Si fem un repàs a la història veurem que no sempre ha estat així. Els mapes s’han representat orientats en diverses direccions. Això evidencia que la manera de representar els mapes té molt a veure amb la visió cultural, religiosa i geopolítica del moment històric concret.

Antigament els mapes estaven orientats cap a la direcció per on surt el sol, l’Orient. De fet, la paraula “orientar” prové del llatí oriens, orientis, la paraula que vol dir orient. En general, poques vegades es posava el nord i l’oest a la part superior; el nord era una zona d'obscuritat, i l'oest era Ponent, per on el sol s'amagava.

Els mapes xinesos, en canvi, sí s'orientaven cap al Nord, ja que, malgrat considerar el sud com sagrat (per ser la zona on vivia l'emperador), simbòlicament tots els súbdits havien de mirar cap a ell en posició de subordinació.

L'orientació dels mapes cap al nord es comença a estandaritzar a mitjans del s. XVI. Possiblement un dels “culpables” de la convenció de posar el nord a dalt als mapes moderns fos el cartògraf flamenc Mercator i la seva famosa projecció. El seu mapa del món de l’any 1569 va ser el primer en tenir en compte la corba de la Terra, utilitzant una projecció cilíndrica. Va tenir gran repercussió, en un moment en que la febre dels descobriments de nous móns facilitava grans expedicions que partien des d'Europa. La projecció de Mercator permetia als navegants establir rumbs de grans distàncies i es va difondre de manera massiva, fins al punt que segueix sent una de les projeccions més emprades actualment.

Mapa de Mercator de l'any 1569

De totes maneres, no hem de pensar que tots els mapes actuals estan orientats de la mateixa manera. En països situats a l’hemisferi Sud, com Austràlia i Nova Zelanda, els mapes “invertits” s’usen en certa manera com una reivindicació política. És el cas del mapa elaborat l’any 1979 per l’australià McArthur, precursor en les representacions d’aquest tipus de mapes.

Mirar el mapa “a l'inrevés” se’ns pot fer ben estrany però es un bon exercici per veure la realitat geogràfica des d’una altra perspectiva i trencar amb el nostre imaginari establert.

Fonts:

https://www.geospatialworld.net/blogs/why-maps-point-north-on-top/

https://www.bbc.com/mundo/vert-fut-36632096

https://www.geografiainfinita.com/2020/12/por-que-el-norte-esta-arriba-…

Article

Carlos Jiménez: “Amb el big data i la ràpida evolució tecnològica, evolucionarà la manera com veiem, analitzem i representem les dades”

lvilardell — Thu, 09 Jun 2022 07:47:15 +0000

Carlos Jiménez: “Amb el big data i la ràpida evolució tecnològica, evolucionarà la manera com veiem, analitzem i representem les dades”

lvilardell dj., 09/06/2022 - 09:47

Va arribar a Nexus fa més de sis anys. Nascut a Barcelona i amb Grau Superior en Desenvolupament d’Aplicacions Informàtiques sota el braç, és un gran aficionat a l’esport, els videojocs, l’automobilisme i la ciència-ficció. Us presentem en Carlos Jiménez.

1. Què fas a Nexus?

Soc analista-programador i l’administrador del sistema de gestió de dades de laboratori (LIMS) d’Aigües de Barcelona. També dono suport a altres projectes del mateix client i, més recentment, m’he iniciat en el món de les arquitectures ESRI i també he agafat la responsabilitat logística de la oficina de Nexus a Barcelona.

2. Quina ha estat la teva trajectòria professional?

Vaig començar com a becari a la Universitat de Barcelona creant una web per la Facultat de Psicologia. Després, vaig passar a treballar en una empresa d’automatitzacions sobre entorns Windows. Finalment, vaig arribar a Nexus.

3. Què et va portar a dedicar-te al món dels mapes i la geografia?

La casualitat. Vaig arribar per la necessitat concreta del laboratori d’Aigües de Barcelona i aquí continuo!

4. Què és el que t’agrada més de dedicar-te a aquest àmbit?

Veure l’ús que se’n fa de la nostra feina.

5. Quina creus que ha de ser l’actitud més important per fer bé la teva feina?

Veig molt important la part d’anàlisi, però també l’adaptabilitat per tal de complir amb els requeriments o les necessitats que puguin tenir els clients.

6. Què és el que més t’agrada de Nexus?

El que més m’agrada, sobretot, és la bona relació amb els companys i el bon ambient a la feina.

7. Cap on creus que evolucionarà el món del GIS?

Doncs és difícil dir-ho, però crec que no hem vist el límit del GIS. Amb el big data aplicat pràcticament a tots els àmbits i la ràpida evolució tecnològica, penso que també evolucionarà la manera com veiem, analitzem i representem les dades.

8. Com veus Nexus d’aquí 10 anys?

En un sector en plena evolució i creixement, la veig més gran que ara. No vull ser malastruc, però portem anys de creixement i això que som més antics que Google Maps!

Article Equip NexusTeam

Els mapes ens menteixen?

lvilardell — Wed, 25 May 2022 14:27:52 +0000

Els mapes ens menteixen?

lvilardell dc., 25/05/2022 - 16:27

Dies enrere em va arribar un dubte d’uns companys, treballadors de l’administració pública. Es preguntaven com podia ser que la mida del perímetre d’una parcel·la fos notablement diferent en funció de qui els hi feia arribar la informació, si un o altre veí de la pròpia parcel·la.

Després de revisar les dades, vam comprovar que “l’error” provenia de que cadascú havia fet la seva pròpia mesura sobre un ortofotomapa. De fet, s’havien fet les mesures sobre la mateixa imatge per satèl·lit però a escalas diferents.

Això em va fer recordar una assignatura de la Llicenciatura en Geografia en la que ens van introduir a la paradoxa de costes.Aquest concepte va molt lligat al què es coneix com l'escala d'un mapa, la qual explica que la longitud de la línia de costa (d’un municipi, p.e.) depèn del mètode emprat a l’hora de mesurar-la.

Si d’una banda fem servir un traçat que incorpori molts nodes i ressegueixi fidelment les entrades i sortides de la orografia litoral, ens sortirà una longitud molt més gran que si, en canvi, simplifiquem molt el contorn marítim i resseguim un traçat més esquemàtic. En el primer cas, estem treballant amb una escala molt gran, o el què és el mateix, amb un denominador petit (1:1000, 1:500, 1:100...). En el cas del dibuix més esquemàtic, normalment estarem emprant un mapa fet sobre una escala petita (1:25000, 1:100000...).

Font: Wikipedia Britain-fractal-coastline-200km.png

Vol dir això que sempre cal treballar amb escales molt grans per dibuixar i tenir mesures més precises de la realitat?

No, no sempre. Cal tenir en compte que els mapes no són una fotografia exacta de la realitat, sinó que són una representació que ens ajuda a entendre millor el territori que ens envolta. El que convé és que s’adaptin adequadament a allò que volem explicar.

No té sentit, i és impossible, fer un mapa del món a una escala que ens permeti veure a simple vista totes les illes del mar Egeu. De la mateixa manera, és inútil fer una carta nàutica de Formentera a una escala on no apareguin totes les formacions rocoses emergents, per petites que siguin, ja que posarien en risc les embarcacions que naveguen per aquelles aigües

És responsabilitat de cadascú doncs fer servir el mapa més apropiat en cada situació. Triar una bona escala, escollir bé els colors per a representar les dades, posar un bon títol explicatiu... Sovint s’ha parlat de que els mapes “menteixen”, però és més just preguntar-nos si el mapa està ben fet. Si no s’han escollit bé els elements que el formen, el mapa no en té cap culpa!

Àlex Margelí

Analista GIS

Consulta les solucions que Nexus Geographics ofereix a Ajuntaments i Administració Pública

Article Geolocalització

Jaume Palau: “En un món globalitzat on ens movem constantment, el GIS està esdevenint el protagonista de molts projectes”

lvilardell — Tue, 24 May 2022 08:48:58 +0000

Jaume Palau: “En un món globalitzat on ens movem constantment, el GIS està esdevenint el protagonista de molts projectes”

lvilardell dt., 24/05/2022 - 10:48

Forma part de l’equip de Nexus des de fa tres anys. Culer de naixement, és un apassionat del futbol els videojocs i la tecnologia. Us presentem en Jaume Palau.

1. Què fas a Nexus?

Sóc analista programador des de principis d’any. Actualment estic immers en projectes relacionats amb la mobilitat i els taxis.

2. Quina ha estat la teva trajectòria professional?

La meva trajectòria professional va començar en el món de la comunicació, a TV3. Després em vaig especialitzar en la programació de webs de subhastes. Finalment, he anat a parar a Nexus.

3. Què et va portar a dedicar-te al món dels mapes i la geografia?

Buscant un canvi de rumb en la meva feina, Nexus es va creuar en el meu camí i em va semblar una bona oportunitat per progressar.

4. Què és el que t’agrada més de dedicar-te a aquest àmbit?

Programar aplicacions per la gent corrent, que siguin funcionals en el seu dia a dia.

5. Quina creus que ha de ser l’actitud més important per fer bé la teva feina?

A nivell professional, tenir voluntat per investigar i formar-te és imprescindible en un món que evoluciona tan ràpid. És molt probable que et trobis en situacions noves cada dia i s’han de tenir eines per resoldre els entrebancs de manera eficaç. A nivell personal, la cooperació és molt important i crear xarxa entre companys i companyes, ajudant-nos i donant-nos un cop de mà. Entre tots ens complementem.

6. Què és el que més t’agrada de Nexus?

Els companys i companyes amb qui treballo dia a dia, ja que formem un gran equip.

7. Cap on creus que evolucionarà el món del GIS?

Fa uns anys enrere el món del GIS passava més desapercebut i el vinculàvem amb funcions específiques. Últimament, tenint en compte que vivim en un món globalitzat on ens movem constantment, el GIS està esdevenint el protagonista de molts projectes i tenint el reconeixement que es mereix.

8. Com veus Nexus d’aquí 10 anys?

Segur que seguirà creixent i esdevindrà una empresa referent en el sector.

Article Equip NexusTeam