Dades, mapes i coronavirus
He topat amb aquest article que situa els inicis dels sistemes d’informació geogràfica (coneguts com a GIS per les seves sigles en anglès, Geographic Information Systems) a l’epidèmia de còlera de l’any 1854 a Londres. Un segle i mig abans de l’època digital, dels dispositius mòbils i de la geolocalització, el doctor John Snow va posicionar en diversos mapes de la City i el seu entorn tots els casos detectats per ordre cronològic. Així va descobrir la relació entre l’origen de la malaltia amb la proximitat a l’aigua: la majoria dels primers casos apareixien a prop del Tàmesi o dels diferents canals que hi conflueixen. Un descobriment que va ser clau per aturar l’epidèmia.
Fa molts anys, doncs, que els mapes ens ajuden a entendre la realitat i també a millorar-la, i la relació entre GIS i medicina és, com es veu, ben estreta. Avui, com fa 160 anys, els mapes son fonamentals per gestionar bé la pandèmia del Covid-19. Cosa que m’ha fet pensar aquests dies durs en l’allau d’informació que rebem.
Una gran quantitat d’aquesta informació ens arriba en forma de mapes. Els més coneguts son aquest dashboard de la universitat Johns Hopkins que va actualitzant diàriament la situació mundial i l’impressionant infografia del New York Times sobre la ràpida expansió del coronavirus. Un altre que m’ha semblat interessant és de la University of Virginia i mostra l’evolució diària de la infecció des del gener, a escala mundial.
N’hem vist molts més: la distribució dels casos de Covid-19 per països, regions o localitats, que mostra on hi ha més infectats i com s’escampa el virus; mapes d’enquestes fetes via app mòbil; zones vulnerables de població amb major risc de contagi; mapes de la capacitat hospitalària que llisten ocupació, capacitat, llits d’UCI i respiradors disponibles; mapes d’on s’ubiquen recursos complementaris com la distribució de tests, mascaretes, guants, botigues d’alimentació o farmàcies; mapes que monitoritzen la mobilitat per saber si es respecta el confinament… els mapes son una eina sensacional per llegir bé què passa aquests dies.
Però les tones de xifres, percentatges, corbes i gràfiques d’aquests dies és tal que cal context, filtres i creuaments per saber com es relacionen unes dades amb altres, quin sentit tenen i quina informació en podem extreure. Perquè potser també aquests dies hem aixecat les celles veient com les mateixes dades serveixen a uns per dir una cosa i a d’altres per sostenir l’opinió contrària. Les dades en un mapa s’han de llegir bé.
L’especialista en data science Joe Brew explica en aquest interessantíssim fil com es pot manipular o distorsionar els fets i la seva evolució, jugant amb els mapes, les agregacions, els intervals i similars. Arran d’un mapa del Ministeri de Sanitat del Govern d'Espanya que posava dos casos ben diferents al mateix sac, Brew s’explica a partir de casos concrets dels diferents mapes que han aparegut per explicar la situació de la pandèmia. El tema no és nou i està més d’actualitat que mai: si us interessa, us recomano el clàssic How To Lie With Maps, de Mark Monmonier. El títol ho diu tot.
Els qui prenen decisions, els qui han de comunicar, necessiten els mapes com una eina que dona informació valuosa per ajudar-los a tenir el cap fred i a gestionar millor aquesta crisi mundial. El sector GIS aporta moltíssim a la societat. Els professionals del sector n’hem de prendre consciència, valorar-ho i millorar la nostra feina.
A Nexus Geographics sempre diem que “tot passa en algun lloc” perquè sabem que els mapes son imprescindibles per entendre què passa en una organització o comunitat en qualsevol situació. Si els fem bé ajudarem a comprendre millor els problemes i a trobar millors solucions. L’enginy i la intel·ligència del doctor Snow fa més d’un segle i mig son avui més necessaris que mai.
Francesc Varela. CEO de Nexus Geographics